Arxiu d'etiquetes: Política

Callar o revolució ?

No parlar, no dir res, guardar silenci. No obrir boca, no badar boca, emmudir, no obrir els llavis, no dir piu, altrament dissimular, servar silenci, ometre, amagar.. i jo em pregunto fins quan? Què cal que ens facin més? Més retallades, menys drets, menys serveis?  
Vivim en un moment excepcionalment dolent per una banda la greu situació de crisi econòmica i social i per l’altra la greu retallada de  drets nacionals i lingüístics que ens fa el govern del PP.
Sembla que les últimes retallades comencen a fer el seu efecte i els funcionaris espanyols han sortit al carrer, aquesta vegada no per celebrar les victòries de la Roja sinó per reclamar el que creuen que és just.
A Catalunya RES!  CiU ja ha anunciat una 4rta retallada i el país ha restat immòbil la classe dirigent catalana està lligada de mans i peus, és incapaç de posar en marxa cap pla per reactivar la economia, ni per demanar la Independència.
Fins quan callarem? Jo penso que això només ho pot arreglar una revolució (tant de bo no sigui violenta i es faci de forma pacifica) altrament viurem sotmesos a la tirania del neoliberalisme, per sempre més. És hora de reaccionar i #quesejodan !

col·lapsat

Avui volia seguir amb  “trilogia” d’articles que tenia In mente,  el primer titulat Pagar va ser publicat la setmana passada, avui havia començat a escriure la segona part Callar , però m’he col.lapsat…
Una segona opció era parlar de la zona blava del Port de la Selva– cosa que m’ha demanat força gent– però la veritat estic preparant un article més detallat que no podia escriure així tot d’una i del qual necessito alguna dada més.
També m’ha passat pel cap parlar de Convergència que diuen que si el 60% de la població dona suport a la independència ells també ho faran.  Collons! he pensat. Quin mèrit apostar per cavall guanyador tu, en saben molt !
La Roja ja no dona més de si, ja han fet el seu paper guanyant l’Eurocopa i aportant, així, un gran optimisme al poble espanyol  que ha emplenat aquesta vegada si, la ocasió s’ho valia, els carrers de la capital Madrilenya.
M’ha passat pel cap també parlar del lamentable, miserable, penós i deplorable president d’Espanya;  que no es digna anar a València, que ha viscut una de les pitjors situacions d’emergència i sí a tornar una merda de Còdex o animar els de la Roja,,, I és que el Sr. Rajoy dóna per un Dimarts Naps i per mil articles més.

Estic col.lapsat, per desgràcia de motius per fotre el crit al cel no en fan falta,  però avui estic de bon humor i per tant he pensat que era millor fer teràpia i obsequiar els meus lectors amb uns moments de relaxació , de distensió i relaxament, moments que ens poden anar bé a tots plegats.

#novullpagar

Dimarts passat, el portaveu del govern català, Francesc Homs, deia que se sentia proper al moviment #novullpagar. Dissabte a la nit i davant la crescuda del moviment, el govern els amenaçava amb multes de 100€. Contradicció flagrant.  No podran fer callar les protestes  amb amenaces, el passat divendres ens varem unir a la campanya #novullpagar i aquest primer de maig ho tornarem a fer.  A més a més li he fet arribar aquesta carta signada al molt Honorable sr. Arturo Mas de CyU:

Molt honorable president de la Generalitat:

Li prego li faci saber al seu màxim assessor en matèria econòmica, el Sr Salvador Alamany, president d’Abertis, i president -nomenat per vostè- del CAREC (Consell Assessor per al Reactivament Econòmic i el Creixement), i Creu de Sant Jordi, que n’estic tip de discriminació i d’haver de continuar pagant per unes infraestructures que fa molts anys que ja estan plenament amortitzades, i que per tant, JO TAMPOC NO VULL PAGAR

Atentament

Josep Marés i Subirà

DNI_40463544N

Qué volen aquesta gent ?

Molt #bondia i millor setmana ! Podríem invertir en educació i en noves tecnologies i no en casinos?
Dilluns començava el dia amb aquest tuit. El diumenge varem rebre la noticia que el Sr. Recoder va anar a llepar el cul al Sr. Sheldon Adelson, per demanar l’Eurovegas  a Barcelona, sort que la reunió no va anar gaire bé. També varem saber que a Madrid, que també havien demanat hora per parlar amb ell, varen cedir a les peticions del Sr Sheldon Adelson. En definitiva, llepen millor el cul a Madrid que a Barcelona.
Per l’altra costat Artur Mas ha assenyalat el model Massachusetts com a referent en el qual Catalunya s’ha d’Emmirallar, segons el president de Catalunya fixa aquest estat americà com a model per sortir de la crisi.
La clau del model de Massachusetts és ser punter en l’educació superior; és el triangle entre ciència, innovació i aplicació a l’economia, molt lluny del model de l’Eurovegas, no?
A convergència un dia són independentistes l’altra pacten amb el PP, un dia clamen al cel el model Massachusetts i l’altra l’Eurovegas. Si us plau ens poden dir que volen aquesta gent per Catalunya?

Risc, llibertat i creativitat

Fa dues setmanes vaig anar a veure l’exposició de la historia del Bulli al Palau Robert el restaurant que ha esdevingut un referent de la innovació. El títol de l’exposició és Ferran Adrià i el Bulli, Risc, llibertat i creativitat.  Al sortir vaig pensar : Risc, llibertat i creativitat, tres qualitats o estats  que no tenen i/o no desenvolupen ni practiquen els nostres politics.
Risc, Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Les novetats poden ser un risc, pot sortir bé o malament però és necessari arriscar i trobar noves solucions. Moltes vegades cal prendre decisions arriscades, decisions que el polítics per por de perdre vots les acaben posposant eternament o fins que la situació ja és inaguantable.
Llibertat,  Estat o condició del qui no és esclau. Per desgràcia els nostres dirigents no en solen disposar. Tot el contrari del que sembla estan lligats de mans i peus;  uns perquè han de tornar favors electorals i finançaments de campanyes d’origen ocult i dubtosa transparència. Esdevenen, doncs esclaus i titelles de grups empresarials, de clientelismes i del mateix partit que militen.
Creativitat, Capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia. Aquí poder millor no entrar en judicis ja que algú es podria ofendre. Llevat d’alguna excepció i pel que he pogut conèixer la nostra classe dirigent si una cosa no té és Capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia. Altrament segurament ens trobaríem en una situació totalment diferent a la que ens trobem aquest moments.
La creativiat brilla per la seva absència en la majoria de polítics
La innovació  és vital per sortir de la crisi i aquesta ha d’estar vinculada a l’observació, l’experimentació, creativitat col·lectiva, col·laboració, compartir idees, co-creació, però sobretot al risc, llibertat i creativitat.

Que no, nos engañen, que nos digan la verdad ¡!

Aquest passat diumenge l’Ara humor estaba dedicat al Barcelona Mobile world Congress, en una de les seccions es presentaba el Arturoid_el Nou sistema operatiu que definien de la següent manera: Els propietaris de smartphones de Catalunya ja tenen a la seva disposició un sistema operatiu genuïnament Català, l’Arturoid. Amb aquest sistema, totes les trucades s’han de pactar amb Alícia Sánchez-Camacho i el nombre de missatges gratis va reduint-se cada mes. Amb el sistema Arturoid es poden comprar aplicacions com ara un joc que permet esquivar Oriol Junqueres.
Tot i les aliances de CiU amb el PP, avui l’estimat Felip Puig ha declarat Puig ha assenyalat la necessitat que el catalanisme polític guanyi “majories nacionals” per poder decidir i alhora ha defensat que al seu partit, CDC, tots són sobiranistes. El conseller ha remarcat que “tot i els errors i defectes, nosaltres hem executat la utopia dels fundadors del catalanisme polític”. Ha recordat en aquest sentit una frase que ja va pronunciar anteriorment, quan va dir que Catalunya tenia per davant “o la independència o la decadència”, i ha subscrit de nou aquestes paraules perquè, ha avisat, “la paciència, el temps i els diners s’esgoten”.
Avui una amistat del Facebook ha penjat, Mágic cançó de Joan Colomo força il.lustrativa del que pensa molta gent. Com diu uns dels personatges de l’APM: Que no, nos engañen, que nos digan la verdad ¡!

com s’estan fent les coses ?

L’altra dia un company em va demanar consell em deia : Tu demano a tú perquè sé que no ets de la meva corda i se que no em donaràs per la menjadora, que en penses de com s’estan fent les coses? Li vaig respondre que la clau és la comuniació, buscant he trobat un article que vaig escriure ara fa cinc anys:

La comunicació municipal no consisteix en una campanya de publicitat ocasional o contínua: això és pura difusió o propaganda. La comunicació municipal actual és una proposta de valor cívic, rotund, absolutament necessària per a construir, mantenir i acréixer una població, que implica als diferents ciutadans i a l’equip de govern.
A més s’ha d’arribar als ciutadans amb claredat i contundència, amb una comunicació constant amb campanyes continuades. Una comunicació que ha de ser almenys un cop al mes, per augmentar i sostenir els ciutadans associats que formin part de l’organització municipal que es confonguin amb la ciutat.
Comunicació implica relacionar-se, s’ha d’estar amb els ciutadans. Una relació directe, municipi, ciutadans i organitzacions, amb propostes consensuades amb consells ciutadans com espasi públics per informació, el debat, el consens, el pacte, la comunicació, la planificació etc.
Un poble està format per 4 grups: ciutadans, sector associatiu, sector administratiu i sector empresarial els quatre han de treballar amb conjunt hi ha d’haver comunicació entre els diferents grups. Els 4 estan interrelacionats hi ha persones que formen part de més d’un grup. Per això han d’anar de la mà totes juntes no pot anar cada un pel seu cantó sinó que ha de treballar en conjunt i la clau està en construir un bon canal de comunicació entre els diferents grups.
Les coses es fan bé. És important fer… però és bàsic comunicar-ho, compartir-ho i fer partícep a tothom !

Guanyar

Vèncer (algú) en una contesa, competició, etc.  Obtenir, adquirir, (un profit, una recompensa), com a resultat d’un treball, d’un esforç, d’una obra meritòria, etc. Qui guanya unes eleccions té tot el dret a tirar pel dret però no pot oblidar que no hauria de marginar els que no han guanyat i ha de saber escoltar és a dir, fer atenció a allò que diu (algú).
Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta!
A mi em varen dir una vegada: ”nosaltres hem guanyat, les teves idees poden ser bones però el programa que aplicarem serà el nostre”. Ahir la Sra Cospedal va dir que el PP ha guanyat amb el seu programa electoral, programa que no inclou cap nou model de finançament català. Pel que fa a Amaiur la resposta del PP va ser que no es reunirà amb els representants de la coalició basca integrada en part per representants abertzales perquè la formació “no comparteix els objectius de la Constitució” i no s’ajusta als seus cànons. En aquest cas Rajoy no farà atenció allò que varen dir 1.014.263 catalans(Vots de CiU) i tampoc farà atenció allò que varen dir 333.628 bascos(Vots AMAIUR),  #felicitatsfill.