Arxiu d'etiquetes: Món actual

Manifest Crowd, Reflexionem ?

Davant el va i ve del dia a dia a vegades cal parar i reflexionar fa uns mesos vaig descobrir el ManifestoCrowd, altament recomanable per saber cap on anem, m’agradaria compartir 10 reflexions d’aquest manifest:

  1. Cal ser permeables per deixar que el futur s’escoli entre les parets del present
  2. Confrontant realitats dures en una societat líquida, hem de ser  flexibles per sobreviure i adaptar-nos
  3. Cal transformar la competitivitat en competència i la rivalitat en cooperació.
  4. En un món en canvi permanent la innovació contínua és una necessitat de supervivència i no ja una opció més per a les empreses
  5. La innovació oberta implica escoltar i obrir-se a l’exterior, suaument.
  6. La innovació necessita ecosistemes per a la col·laboració i per tant d’espais i plataformes com escenaris per a la interacció
  7. Per poder innovar cal tolerar el fracàs.
  8. Una petita acció amb molts seguidors aportarà grans canvis
  9. El procomú és una forma de relació, gestió i governança i per tant requereix de regles. No té en si mateix ideologia, però no és neutre
  10. Només és possible aprendre (i innovar) des de l’acció i l’experimentació. Aprendre és emprendre i emprendre és aprendre.
  11. Només amb innovació ciutadana, governs i empreses poden enfrontar-se als reptes de la Societat Xarxa.

Reflexionem?

Impuls ciutadà

Estem vivint una època caracteritzada per forts canvis socials, econòmics i culturals que cap persona o organització pot obviar.

En aquest context  l’estat i la majoria d’organitzacions i estaments estatals estan massa ocupats per justificar la seva pròpia existència i evitar el col·lapse de la institució a la que representen( Ajuntaments, Consells Comarcals, Instituts Públics, etc ). Continua llegint

Anem a fer lo difícil

Avui passem per una època convulsa a escala global i que evidentment ens afecta a tots nosaltres, no només vivim una crisi econòmica, és una crisi social, ecològica i política. Es també una crisi de valors a tots els nivells a nivell polític però també a nivell social és per això que hauríem de fer un esforç per recuperar els valors que al meu entendre tots plegats hem perdut. Evidentment, que per construir aquesta nova realitat, el primer objectiu és reduir les desigualtats i evitar l’exclusió, i aquest repte s’ha d’afrontar de manera conjunta entre l’administració i la societat civil. La solidaritat i l’equitat haurien de ser valors primordials en el marc ideològic de la nostra societat. Continua llegint

Corrupció excepcional, càstig excepcional?

Lloret de Mar, Sabadell, Barcenas, Pallarols, ITV i tots els que no sabem que actuen a “petita escala”: a les Universitats, als pobles, a les agències públiques etc. Definitivament i per desgràcia es constata que a la Frase Lord Acton té molt de Cert “El Poder tendeix a corrompre; el poder absolut corromp absolutament” cada cop tinc més clar que davant situacions excepcionals com les que vivim la ciutadania hauria d’emprendre mesures excepcionals per “regenerar” la classe política del nostre país. Continua llegint

Vivim o malvivim?

Vivim en una societat on el que ens ha de protegir als civils ens pega i per si fos poc ho desmenteix i intenta manipular la veritat.

Vivim en una societat on els polítics posen a dit amics, germans, cosins, oncles  amb el sol mèrit de ser parent de… o amic de…
 

 

Vivim en una societat on molts càrrecs de confiança dels polítics imposen les seves empreses per a desenvolupar tasques que haurien de pertocar als ens públics.

Vivim en una societat on el petit comerç i l’autònom –base de la nostra economia- agonitza i lluita per sobreviure al mateix temps que els polítics no fan res per afavorir-los.

Vivim en una societat on la majoria de polítics es pensen que estem al seu servei i han oblidat que son ells que estan al nostre servei.

Vivim o malvivim ?

col·lapsat

Avui volia seguir amb  “trilogia” d’articles que tenia In mente,  el primer titulat Pagar va ser publicat la setmana passada, avui havia començat a escriure la segona part Callar , però m’he col.lapsat…
Una segona opció era parlar de la zona blava del Port de la Selva– cosa que m’ha demanat força gent– però la veritat estic preparant un article més detallat que no podia escriure així tot d’una i del qual necessito alguna dada més.
També m’ha passat pel cap parlar de Convergència que diuen que si el 60% de la població dona suport a la independència ells també ho faran.  Collons! he pensat. Quin mèrit apostar per cavall guanyador tu, en saben molt !
La Roja ja no dona més de si, ja han fet el seu paper guanyant l’Eurocopa i aportant, així, un gran optimisme al poble espanyol  que ha emplenat aquesta vegada si, la ocasió s’ho valia, els carrers de la capital Madrilenya.
M’ha passat pel cap també parlar del lamentable, miserable, penós i deplorable president d’Espanya;  que no es digna anar a València, que ha viscut una de les pitjors situacions d’emergència i sí a tornar una merda de Còdex o animar els de la Roja,,, I és que el Sr. Rajoy dóna per un Dimarts Naps i per mil articles més.

Estic col.lapsat, per desgràcia de motius per fotre el crit al cel no en fan falta,  però avui estic de bon humor i per tant he pensat que era millor fer teràpia i obsequiar els meus lectors amb uns moments de relaxació , de distensió i relaxament, moments que ens poden anar bé a tots plegats.

Menys Roja, i menys Barça !

(…) Más deportes para todos, espíritu de grupo, diversión y no hay necesidad de pensar, ¿eh?
Dale a la gente concursos que puedan ganar recordando la letra de las canciones más populares, o los nombres de las capitales del Estado o cuánto maíz produjo Iowa el pasado año. Atibórrales de datos no combustibles, lánzales encima tantos “hechos” que se sientan abrumados, pero totalmente al día en cuanto a información. Entonces tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse (…)
Los años de Universidad se acortan, la disciplina se relaja, la Filosofía, la Historia y el lenguaje se abandonan, el idioma y su pronunciación son gradualmente descuidados.  La vida es inmediata, el empleo cuenta, el placer lo domina todo después del trabajo.
Us és familiar? Aquestes reflexions les fa el cap dels bombers el Sr. Beatty  al bomber Montag(Protagonista de la novel·la) per explicar-li com s’ha arribat  a la situació de control absolut de la societat que descriu Ray Bradbury a la novel.la Fahrenheit 451. Una societat on està prohibit llegir, ja que llegir obliga a pensar y en la societat de Fahrenheit 451 està prohibit pensar. Llegir impedeix ser ingènuament feliç i en el país on viu Montag s’ha de ser feliç a la força…
Menys Roja i menys Barça i  …més comprimís, més ideals, més lluita ! Recordeu el que deia Joan Fuster  “La política, o la fas o te la fan” i perdoneu-me però ens l’estan fent i collons com ens la fan ! !

Madrid

Sóc a Madrid fa un dia excel·lent i ja he fet tota la feina d’oficina fins les 15.00h no hem quedat per descarregar l’exposició i preparar el muntatge de demà i dijous.
Podria escriure de moltes coses de motius en tinc: ahir va ser un mal dia em varen tractar de mal educat per parlar català amb el meu company i a més a més i hi ha una persona que em segueix insultant darrera una màscara… una mostra de lo covard i poruc que és.
Però fa un dia excel·lent i no vull ser negatiu, vull aprofitar aquestes hores que em queden lliures per descobrir algun racó de la capital de la nación española un nació que mai ha sigut la meva i que cada cop veig més clar que no ho serà.
El gust per descobrir cultures noves i sempre ens ha atret així doncs aprofitaré per visitar la capital d’un país proper però a la vegada cada cop més llunyà.

Sinergiar

Avui consultava diferents empreses per realitzar un projecte, fins que he arribat a una empresa que definia la seva filosofia com a “Nuestra cultura es la de SINERGIAR: 1: Acción conjunta de varios órganos en la realización de una función. 2: Incremento de la acción de diversas sustancias debido a que actúan conjuntamente. 3: Coordinación de actividades económicas cuyo rendimiento es superior que si se realizaran por separado: el progreso requiere grandes mercados, sinergias y economías de escala”.
És una forma de treballar que no hi estem acostumats, aquesta va ser la mateixa filosofia que varem practicar durant cinc anys al Museu de la Tècnica de l’Empordà, gràcies a unir sinergies i sinergiar amb altres institucions varem tirar endavant un munt de projectes que nosaltres sols (ni per diners, ni per recursos humans i tècnics) no ho haguéssim aconseguit.
Cal dons sinergiar recursos, no només de diners, sinó també d’infraestructures, humans, tècnics, etc. per poder portar a terme projectes, accions, programes, etc. S’ha acabat l’època de vaques grasses i de voler sortir sols a la foto. Tots plegats hem de ser més modestos i saber compartir protagonisme, és més important tenir dos o més protagonistes que cap, no ?