Arxiu d'etiquetes: Lluita

Raval 6000 anys d’Història

Fa mesos que col·laboro amb un projecte de divulgació científica. Sota el nom de Raval 6000 anys d’història es pretén portar la ciència en general, i l’arqueologia en particular, a un dels barris de Barcelona amb major activitat i dinamisme cultural: el Barri del Raval. Continua llegint

Davant les injustícies cal actuar !

“S’ha de mostrar la indignació de forma pacífica. Però la injustícia s’ha d’assenyalar. No et pots quedar quiet o callat”. Així respon Moiseès Broggi al seu nét Carles Brasó al llibre Sobre el Camí de la vida a la pregunta: Com gestionar l’actual indignació? Continua llegint

Pacte per la llibertat

Avui dimarts Oriol Junqueras les 20.00h a la Cate de Figueres ens explicarà el PACTE per la LLIBERTAT. La Catalunya actual no té futur i menys si les decisions les prenen de forma arbitrària el govern espanyol. Sens dubte la millor manera de superar aquesta situació és posar en mans del poble de Catalunya la decisió sobre el seu futur. El dret a decidir és una eina indispensable per reactivar la nostra economia per sortir-nos de la crisi. Continua llegint

Aniré a la presó

Ahir dilluns la Brigada de delictes tecnològics de la policia espanyola va tornat a interrogar i acusar una twittera (@almu_en_lucha), pels cometaris que aquesta usuària va fet al Twitter. Quin va ser el seu delicte? El seu gran delicte va ser fer piulades de textes de Gramscui, com no podia ser de cap altra de les maneres #Gramscies va convertir en un trending topic, una situació que fa pensar que la policia espanyola ha comès una altra de les seves relliscades habituals. Continua llegint

Més de 100 empordanesos i empordaneses donem suport a Oriol Junqueras

El proper 25 de novembre els ciutadans de Catalunya estem cridats a vo­tar per decidir el futur del nostre país. Les persones que signem aquest document, estan vinculades a l’Empordà i volen manifestar públicament el seu suport a la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

A Esquerra Republicana estem convençuts que, en l’objectiu d’assolir un país lliure i més just, hem d’arribar al major nombre de persones possibles i que per aconseguir-ho volem  fer servir tots els canals de comunicació al nostre abast. Amb aquest document volem animar als empordanesos  que donin suport el proper diumenge 25 de novembre al projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Per aquest motiu més de 100 empordanesos hem firmant el manifest de suport a Oriol Junqueras  sota l’afimació: “Entenem que, en uns moments històrics com els que vivim, aquest partit és la garantia d’avenç cap a la nostra independència nacional, així com de la defensa i aprofundiment de l’estat del benestar i dels nostres drets socials”

Amb aquesta actuació pretenem animar als ciutadans de la comarca a fer un pas endavant i que el proper 25 de novembre donin també el seu suport a Oriol Junqueras i a la candidatura que lidera, Esquerra Republicana de Catalunya. T’apuntes a llista? pepmares@gmail.com

De camí a la independència de Catalunya


En un primer moment serà un gran sacrifici, però hem de tenir la il·lusió de lluitar en valentia i unitat per aconseguir la independència  de Catalunya. O ara o mai, Catalunya es troba immersa en un procés que pot desembocar en un gir històric per la nostra nació:  la llibertat i la Independència de Catalunya.

Aquest estiu parlava amb un dels pares de la constitució i entre altres coses  em va dir que la independència de Catalunya requereix un gran sacrifici: “ l’endemà de ser independents no vendrem ni una poma a Espanya, a més a més el jubilats abans no s’estabilitzi la situació estaran alguns mesos sense    rebre la pensió i els funcionaris sense cobrar” em va dir. Totalment d’acord amb ell, no hi ha cap procés d’emancipació nacional que no sigui traumàtic i sigui un camí de roses. Cal ser realista no serà un procés fàcil, tot el contrari serà un procés traumàtic, difícil, problemàtic, delicat i dur on requerirà un gran sacrifici per part nostre, però el aquest sacrifici ens portarà la millor de les recompenses per un poble: la llibertat  i la Independència.

No hi hagut cap procés d’emancipació nacional que vingui donat sense una lluita, cal lluitar – pacíficament i sense violència – i ara més que mai, que amb l’excusa de la crisi els nostres drets socials i nacionals es veuen trepitjats sistemàticament. Cal lluitar, pugnar i barallar-se per allò que ens pertoca. Ha de ser una lluita a tots el nivells, social, industrial,acadèmic, cultural, econòmic… Una lluita que ens ha de portar a la llibertat i a la Independència.

 

No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la, davant l’adversitat hem de ser valents la recompensa que ens espera és molt gran i segurament la millor per a un poble, la llibertat. Per tant demano a tota aquella gent que té por, que no s’atreveix, que peca de prudència; a la gent  que un canvi li provoca inestabilitat,  inquietud i mal estar; a tota aquella gent que desencantada, i apàtica que fins ara no s’ha mullat per comoditat personal a tots ells els hi demano que aquest proper 11 de setembre vagin a Barcelona i cridin ben fort : Llibertat i Independència !

Unitat, la unitat és la Qualitat d’allò que és un, que constitueix un tot no divisible en parts, hi hem de ser tots, tots…  i hem d’estar units, els motius que ens empenyen a fer un pas així són bàsics per el futur de la nostra societat; només amb la independència de Catalunya podrem a aconseguir la llibertat social i econòmica que ens farà esser un país lliure i pròsper. Unió política de dretes, esquerres i centre, la unió  d’un poble en un sol objectiu, amb la voluntat i consciència de tots els ciutadans podem estar units i concordes, així nomes tots junts, tots a la una sense retrets, sense males cares tots plegats hem de d’estar units per aconseguir la llibertat i la Independència !

Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable, així defineix l’enciclopèdia catalana il·lusió, i així s’ha d’afrontar a questa lluita per la llibertat, un esforç i un sacrifici que ens portarà a la llibertat, a poder cridar ben fort: Ara sí, ara som lliures i podem decidir.
És per això que tant o més important que la resta hem de tenir il·lusió, només amb l’esperança i la il.lusió podrem aconseguir la fita històrica més important que pot aconseguir un poble, la llibertat i la independència.

El 12 de setembre de 2012 no serem independents però en aquest sentit estic d’acord amb  Ramon Carner, president del CCN que va declarar: “un cop fet aquest gran acte de la ciutadania serà el govern qui, l’endemà, haurà de gestionar, en clau política, la força que li atorgarem al carrer”. I l’únic camí possible és la independència ! La il·lusió per aconseguir la llibertat ens haurà donat la suficient valentia per lluitar i sacrificar-nos tots units per aconseguir la llibertat i la independència del poble català.

 

Aquest 11 de setembre sortiu al carrer !

En un primer moment serà un gran sacrifici però hem de tenir la il·lusió de lluitar en valentia i unitat per aconseguir la independència  de Catalunya. O ara o mai, Catalunya es troba immersa en un procés que pot desembocar en un gir històric: la llibertat i la Independència de Catalunya.

El 12 de setembre de 2012 no serem independents però en aquest sentit estic d’acord amb  Ramon Carner, president del CCN que va declarar: “un cop fet aquest gran acte de la ciutadania serà el govern qui, l’endemà, haurà de gestionar, en clau política, la força que li atorgarem al carrer”. I l’únic camí possible és la independència ! La il·lusió per aconseguir la llibertat ens haurà donat la suficient valentia per lluitar i sacrificar-nos tots units per aconseguir la llibertat i la independència del poble català.

 

Participeu, sigueu actius, dieu la vostra,,, aquest 11 de setembre sortiu al carrer i lluiteu per la independència de Catalunya, cap poble a obtigut la independència deprés d’una manifestació, però cap ha obtingut la independència sense manifestar-se !

Callar o revolució ?

No parlar, no dir res, guardar silenci. No obrir boca, no badar boca, emmudir, no obrir els llavis, no dir piu, altrament dissimular, servar silenci, ometre, amagar.. i jo em pregunto fins quan? Què cal que ens facin més? Més retallades, menys drets, menys serveis?  
Vivim en un moment excepcionalment dolent per una banda la greu situació de crisi econòmica i social i per l’altra la greu retallada de  drets nacionals i lingüístics que ens fa el govern del PP.
Sembla que les últimes retallades comencen a fer el seu efecte i els funcionaris espanyols han sortit al carrer, aquesta vegada no per celebrar les victòries de la Roja sinó per reclamar el que creuen que és just.
A Catalunya RES!  CiU ja ha anunciat una 4rta retallada i el país ha restat immòbil la classe dirigent catalana està lligada de mans i peus, és incapaç de posar en marxa cap pla per reactivar la economia, ni per demanar la Independència.
Fins quan callarem? Jo penso que això només ho pot arreglar una revolució (tant de bo no sigui violenta i es faci de forma pacifica) altrament viurem sotmesos a la tirania del neoliberalisme, per sempre més. És hora de reaccionar i #quesejodan !

Menys Roja, i menys Barça !

(…) Más deportes para todos, espíritu de grupo, diversión y no hay necesidad de pensar, ¿eh?
Dale a la gente concursos que puedan ganar recordando la letra de las canciones más populares, o los nombres de las capitales del Estado o cuánto maíz produjo Iowa el pasado año. Atibórrales de datos no combustibles, lánzales encima tantos “hechos” que se sientan abrumados, pero totalmente al día en cuanto a información. Entonces tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse (…)
Los años de Universidad se acortan, la disciplina se relaja, la Filosofía, la Historia y el lenguaje se abandonan, el idioma y su pronunciación son gradualmente descuidados.  La vida es inmediata, el empleo cuenta, el placer lo domina todo después del trabajo.
Us és familiar? Aquestes reflexions les fa el cap dels bombers el Sr. Beatty  al bomber Montag(Protagonista de la novel·la) per explicar-li com s’ha arribat  a la situació de control absolut de la societat que descriu Ray Bradbury a la novel.la Fahrenheit 451. Una societat on està prohibit llegir, ja que llegir obliga a pensar y en la societat de Fahrenheit 451 està prohibit pensar. Llegir impedeix ser ingènuament feliç i en el país on viu Montag s’ha de ser feliç a la força…
Menys Roja i menys Barça i  …més comprimís, més ideals, més lluita ! Recordeu el que deia Joan Fuster  “La política, o la fas o te la fan” i perdoneu-me però ens l’estan fent i collons com ens la fan ! !