Arxiu d'etiquetes: Idependència Catalunya

El mamuts no s’han extingit encara?

(…) els dos mamuts de la política catalana continuen sense afrontar les seves contradiccions i ajornen el que comença a ser inajornable, perquè els reptes que té el país demanen eines de representació que sintonitzin amb els nous debats i els nous corrents de fons de la ciutadania. Potser quan s’hi posin serà tard. Potser ni tan sols serà important pel país. Continua llegint

Pacte per la llibertat

Avui dimarts Oriol Junqueras les 20.00h a la Cate de Figueres ens explicarà el PACTE per la LLIBERTAT. La Catalunya actual no té futur i menys si les decisions les prenen de forma arbitrària el govern espanyol. Sens dubte la millor manera de superar aquesta situació és posar en mans del poble de Catalunya la decisió sobre el seu futur. El dret a decidir és una eina indispensable per reactivar la nostra economia per sortir-nos de la crisi. Continua llegint

Els dos catalans

El dissabte llegia la contraportada de l’Ara, Albert Om la va titular Un any esgotador i començava l’article d’una manera que crec que encerta perfectament com es sent un català d’apeu: El català motivat acabarà dilluns l’any 2012 en què s’ha sentit retallat, ignorat, insultat, humiliat i putejat. I l’acabarà desconcertat, sense saber si ara mateix està emprenyat o il·lusionat amb el nou govern, o totes dues coses alhora. S’ha mobilitzat per tot, pobre català, i no ha donat a l’abast.

El dia abans vaig descobrir al concert de Cesk Freixas el jove poeta Roc Casagran un dels seus a l’ombra queixalada ens descriu l’altra català, un català que fins ara havia dominat catulunya, un català que fins ara havia mirat només pels seus interessos i havia aconseguit desmotivar i adormir el poble català fins que per sort la situació aquest 2012 ha canviat:

Covards, porucs, gallines, Estevets

de tres al quarto, botiguers, fenicis,

cagats, estaquirots, massa santets

per si d’allòs, encorbatats, capricis

de la mareta, titelles estrets

de ment i dits, conservadors de vicis

anquilosats, roïns, porta-platets,

foteu el pas, deixevos de suplicis

d’abans-d’ahir, caram, moveu el cos,

sortiu de sota l’arbre amb alegria,

que us toqui el sol fins dins el moll de l’os

i us besi els peus el riu de la utopia.

No feu com jo, que estic aquí reclòs

i sols em moc en murs de poesia.

Al meu entendre Om i Casagran descriuen a la perfecció els dos catalans, per sort el Català lluitador al llarg del 2012 ha guanyat la batalla al català acomodat a la butaca de casa que descriu Casagran. Esperem que al llarg d’aquest 2013 que encetem el català motivat que descriu Om guanyi la guerra i ens empenyi a tots i totes a lluitar per la llibertat de Catalunya i és que hem de tenir una cosa clara com va dir Emma Golman: La lliberat no baixarà cap al poble és el poble que ha de pujar cap a la lliberat.

Cansat, impotent, espantat i violent !

Avui porto treballant de les 4,30h del matí he fet Sabadell-Barcelona-Guadalajara-Sigüenza. Entre altres moltes coses he recorregut mitja península ibèrica; he escrit una convocatòria de premsa, he desmuntat una exposició; he fet 80 km en camió, he actualitzat les xarxes socials de la feina i he començat a muntar la exposició per inaugurar-la demà a la tarda.

Arribo a l’hotel són les 22.00h i miro el twitter. Veig que hi ha enrenou altre cop amb Wert, vaig directe a la pàgina web de l’Ara, fliplo: El català passa a ser quarta llengua a l’escola i s’avança cap al 50%-50% amb el castellà com a llengua vehicular !!!

Ostia santa ! tot plegat em fa enfadar, enutjar, empipar, molestar, emprenyar, enfurismar, indignar. Em sento impotent, davant un fet així em torno violent… com pot ser que ens estimin tant poc? Com volen que seguim a Espanya si ens mal tracten d’aquesta manera? És injust, injustificat, arbitrari, tendenciós, inequitable, abusiu, immerescut, inic i totalment parcial.

Tot plegat em fa espantar, aterrir, esborronar, esporuguir, esfereir, esparverar, astorar, escruixir, esverar, espaordir, embasardir, esglaiar, esgarrifar, horroritzar, estamordir, espaventar…em pregunto què haurem d’aguantar més ?

Estic cansat abaltit, exhaust, anihilat, atuït, abatut, capolat cruixit, desfet, esgotat, defallit, esbalaït, esllomat, exhaurit, esquena-romput, macilent, ullerat, extenuat, anorreat, rendit, malmès i rebentat: Vull marxar d’Espanya ! !

La meva opinió de les eleccions del 25N al programa ‘La Ventana’ de la cadena SER

Avui casualitats de la vida i gràcies a una amiga(i d’aquí li dono les gràcies per pensar en mi)  hem pogut expressar la nostra opinió en un mitjà Español d’àmplia repercussió com és el programa de Carles Francino La Ventana de la SER dos idees que crec que hem de tenir tots clar, i que he intentat expressar:

Entrevista PepMares a La Ventana de la cadena SER

“De forma democrática ha salido que la opción que quiere Cataluña es la independencia”

“Queremos la independencia, pero no con las políticas del señor Mas”

A l’entrevista ho he dit el President Mas declarava divendres: “El món ens està mirant i diumenge, a les urnes, hem de mostrar que som un sol poble en marxa” El poble ha parlat sr Mas i un sol poble que ha dit que vol la independència,   però, no només, és un poble convergent sinó que és divers: El poble ha dit VOLEM LA INDEPENDÈNCIA, però amb polítiques progressistes.

Més de 100 empordanesos i empordaneses donem suport a Oriol Junqueras

El proper 25 de novembre els ciutadans de Catalunya estem cridats a vo­tar per decidir el futur del nostre país. Les persones que signem aquest document, estan vinculades a l’Empordà i volen manifestar públicament el seu suport a la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

A Esquerra Republicana estem convençuts que, en l’objectiu d’assolir un país lliure i més just, hem d’arribar al major nombre de persones possibles i que per aconseguir-ho volem  fer servir tots els canals de comunicació al nostre abast. Amb aquest document volem animar als empordanesos  que donin suport el proper diumenge 25 de novembre al projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Per aquest motiu més de 100 empordanesos hem firmant el manifest de suport a Oriol Junqueras  sota l’afimació: “Entenem que, en uns moments històrics com els que vivim, aquest partit és la garantia d’avenç cap a la nostra independència nacional, així com de la defensa i aprofundiment de l’estat del benestar i dels nostres drets socials”

Amb aquesta actuació pretenem animar als ciutadans de la comarca a fer un pas endavant i que el proper 25 de novembre donin també el seu suport a Oriol Junqueras i a la candidatura que lidera, Esquerra Republicana de Catalunya. T’apuntes a llista? pepmares@gmail.com

Artur Mas no ho és !

És millor el teu independentisme que el meu? Em preguntava fa un mes el meu alcalde, jo li vaig respondre que no (…) per mi no hi ha graus d’independentistes o n’ets o no n’ets i no és millor un independentista de dretes que d’esquerres. El que és greu el doble discurs dels vostres dirigents… jo sóc independentista 24h al dia 365 dies l’any. Per molt que em dolgui vosaltres teniu la clau i la responsabilitat de portar al país a la independència, espero que d’aquí tres mesos no us cagueu a les calces i us feu enrere, o el que seria pitjor us veneu per un “plato de lentejas” en fi que hi ha pressa i espero que esteu a l’altura.
Que no és independentista de veritat, perquè, si no, hauria actuat així des d’un primer moment. El que sí que és independentista és el poble català. En la meva opinió, Mas pot portar Catalunya al desastre, és a dir, a no aconseguir la independència i enfonsar-se més en la crisi si no s’enfronta al poder financer. Què està per sobre? ¿pagar el deute o la independència de Catalunya? Es la resposta de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid  a la pregunta Què en pensa d’Artur Mas ? a l’entrevista que va sortir publicada al diari Ara.
El mateix dissabte a Girona el president declarava: Mas exigeix a Rajoy que mantingui la voluntat de diàleg i el respecte després del 25-N  ja hi tornem a ser no li ha quedat clar que on volen pactar res? No li ha quedat clar que el pacte fiscal no és possible? La única solució és la independència. No hi ha graus d’independentisme, ni millors ni pitjors, simplement ho ets o no ho ets.  I per mi, Mas no ho és !

De camí a la independència de Catalunya


En un primer moment serà un gran sacrifici, però hem de tenir la il·lusió de lluitar en valentia i unitat per aconseguir la independència  de Catalunya. O ara o mai, Catalunya es troba immersa en un procés que pot desembocar en un gir històric per la nostra nació:  la llibertat i la Independència de Catalunya.

Aquest estiu parlava amb un dels pares de la constitució i entre altres coses  em va dir que la independència de Catalunya requereix un gran sacrifici: “ l’endemà de ser independents no vendrem ni una poma a Espanya, a més a més el jubilats abans no s’estabilitzi la situació estaran alguns mesos sense    rebre la pensió i els funcionaris sense cobrar” em va dir. Totalment d’acord amb ell, no hi ha cap procés d’emancipació nacional que no sigui traumàtic i sigui un camí de roses. Cal ser realista no serà un procés fàcil, tot el contrari serà un procés traumàtic, difícil, problemàtic, delicat i dur on requerirà un gran sacrifici per part nostre, però el aquest sacrifici ens portarà la millor de les recompenses per un poble: la llibertat  i la Independència.

No hi hagut cap procés d’emancipació nacional que vingui donat sense una lluita, cal lluitar – pacíficament i sense violència – i ara més que mai, que amb l’excusa de la crisi els nostres drets socials i nacionals es veuen trepitjats sistemàticament. Cal lluitar, pugnar i barallar-se per allò que ens pertoca. Ha de ser una lluita a tots el nivells, social, industrial,acadèmic, cultural, econòmic… Una lluita que ens ha de portar a la llibertat i a la Independència.

 

No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la, davant l’adversitat hem de ser valents la recompensa que ens espera és molt gran i segurament la millor per a un poble, la llibertat. Per tant demano a tota aquella gent que té por, que no s’atreveix, que peca de prudència; a la gent  que un canvi li provoca inestabilitat,  inquietud i mal estar; a tota aquella gent que desencantada, i apàtica que fins ara no s’ha mullat per comoditat personal a tots ells els hi demano que aquest proper 11 de setembre vagin a Barcelona i cridin ben fort : Llibertat i Independència !

Unitat, la unitat és la Qualitat d’allò que és un, que constitueix un tot no divisible en parts, hi hem de ser tots, tots…  i hem d’estar units, els motius que ens empenyen a fer un pas així són bàsics per el futur de la nostra societat; només amb la independència de Catalunya podrem a aconseguir la llibertat social i econòmica que ens farà esser un país lliure i pròsper. Unió política de dretes, esquerres i centre, la unió  d’un poble en un sol objectiu, amb la voluntat i consciència de tots els ciutadans podem estar units i concordes, així nomes tots junts, tots a la una sense retrets, sense males cares tots plegats hem de d’estar units per aconseguir la llibertat i la Independència !

Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable, així defineix l’enciclopèdia catalana il·lusió, i així s’ha d’afrontar a questa lluita per la llibertat, un esforç i un sacrifici que ens portarà a la llibertat, a poder cridar ben fort: Ara sí, ara som lliures i podem decidir.
És per això que tant o més important que la resta hem de tenir il·lusió, només amb l’esperança i la il.lusió podrem aconseguir la fita històrica més important que pot aconseguir un poble, la llibertat i la independència.

El 12 de setembre de 2012 no serem independents però en aquest sentit estic d’acord amb  Ramon Carner, president del CCN que va declarar: “un cop fet aquest gran acte de la ciutadania serà el govern qui, l’endemà, haurà de gestionar, en clau política, la força que li atorgarem al carrer”. I l’únic camí possible és la independència ! La il·lusió per aconseguir la llibertat ens haurà donat la suficient valentia per lluitar i sacrificar-nos tots units per aconseguir la llibertat i la independència del poble català.

 

Aquest 11 de setembre sortiu al carrer !

En un primer moment serà un gran sacrifici però hem de tenir la il·lusió de lluitar en valentia i unitat per aconseguir la independència  de Catalunya. O ara o mai, Catalunya es troba immersa en un procés que pot desembocar en un gir històric: la llibertat i la Independència de Catalunya.

El 12 de setembre de 2012 no serem independents però en aquest sentit estic d’acord amb  Ramon Carner, president del CCN que va declarar: “un cop fet aquest gran acte de la ciutadania serà el govern qui, l’endemà, haurà de gestionar, en clau política, la força que li atorgarem al carrer”. I l’únic camí possible és la independència ! La il·lusió per aconseguir la llibertat ens haurà donat la suficient valentia per lluitar i sacrificar-nos tots units per aconseguir la llibertat i la independència del poble català.

 

Participeu, sigueu actius, dieu la vostra,,, aquest 11 de setembre sortiu al carrer i lluiteu per la independència de Catalunya, cap poble a obtigut la independència deprés d’una manifestació, però cap ha obtingut la independència sense manifestar-se !

Som cornuts, paguem el beure i ara a sobre se’ns pixen a sobre !

Reunió del Banc central Europeu a Barcelona (500.000€ de despeses en seguretat dels 8 membres), 10.000 milions d’euros retallats en sanitat, injecció de 10.000 milions d’euros per rescatar Bankia,  inversió en més de 200 milions d’euros per l’AVE a Galicia, manca de pressupost per finalitzar la connexió d’AVE amb França, les autopistes de Madrid deficitàries per això es decideix allargar la concessió de les catalanes a Abertis per compensar -aquestes si que en poden treure suc-, augment d’impostos, retallades espanyoles i catalanes, pacte fiscal trencat, manca d’idees per sortir de la crisi i per postres declaracions del president d’Extremadura,…Diria moltes coses però segurament em posaria a l’altura d’aquest pobre senyor!
… Poder és l’hora que ERC-CUP-CiU i totes les organitzacions catalanes amb un tall més o menys sobiranista comencin a pensar que només hi ha una via, millor ens deixem les ideologies(esquerres i dretes) i intentem deixar les nostres diferencies per aconseguir la única solució possible als nostres mals de caps la INDEPENDÈNCIA ! Som cornuts, paguem el beure i ara a sobre se’ns pixen a sobre ! ja n’hi ha prou no ?