Arxiu d'etiquetes: Desenvolupament econòmic

Anem a fer lo difícil

Avui passem per una època convulsa a escala global i que evidentment ens afecta a tots nosaltres, no només vivim una crisi econòmica, és una crisi social, ecològica i política. Es també una crisi de valors a tots els nivells a nivell polític però també a nivell social és per això que hauríem de fer un esforç per recuperar els valors que al meu entendre tots plegats hem perdut. Evidentment, que per construir aquesta nova realitat, el primer objectiu és reduir les desigualtats i evitar l’exclusió, i aquest repte s’ha d’afrontar de manera conjunta entre l’administració i la societat civil. La solidaritat i l’equitat haurien de ser valors primordials en el marc ideològic de la nostra societat. Continua llegint

DIGUEM NO

L’exposició sobre Raimon es presenta demà dimecres a l´espai Anella de l´Arts Santa Mònica amb motiu del 50è aniversari de la seva primera actuació a Barcelona, amb la intenció de donar al cantautor Valencià una dimensió més internacional i apropar-lo a les noves generacions.
Casualitats de la vida avui he descobert que al Port de la Selva hi ha una empresa de nom Diguem No, una empresa que ha sabut reorientar-se i deixar el món de la contrucció per dedicar-se a l’explotació vinícola. D’aqui voldria felicitar als seus impulsors, per impulsar l’economia sostenible. Diguem no a l’economia especulativa i insostenible de la construcció i diguem no a la por de ser llei per a tots !

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
—que sols fa sang—
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

Economia Creativa, motor de creixement

El passat dimarts varem aprovar al Ple del Consell comarcal de l’Alt Empordà una moció relativa al finançament de les obres de rehabilitació de l’antic Ajuntament de Portbou per destinar-lo a l’Espai Memorial Walter Benjamin. Una de les raons de pes per tirar endavant aquesta moció ve de la mà de Joana Ortega, que va declarar que:  El centre Walter Benjamin de Portbou és un exemple d’inversió per desenvolupar una determinada economia creativa.  


Com apuntava la moció presentada aquest nou espai a Portbou: A banda del seu interès nacional i internacional, l’Espai Memorial Walter Benjamin ha de convertir-se, indubtablement, en una icona pel municipi de Portbou, un equipament destinat a revitalitzar l’activitat social, cultural i econòmica de la comarca i a garantir un número notable de visitants més enllà de la temporada estrictament estiuenca.

l’Espai Memorial Walter Benjamin és una acció per el futur. Per aquell que sigui incrèdul voldria posar un exemple present:  Fa dues setmanes El Port de la Selva,  varem viure el Sonar Kids Music, un cas d’èxit d’economia creativa. Segons l’organització pel festival varen passar unes 5.000 persones fet que va suposar uns ingressos d’almenys 200.000€ pel Port de la Selva; de retruc se’n varen beneficiar també La Selva de Mar, Cadaqués, Llançà i tota la comarca ja que el festival  va ser noticia a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.  

Agafar el toro per les banyes

Fa unes setmanes criticava que l’actual govern de la generalitat que no sembla tenir un model clar de desenvolupament econòmic. Poc després Jordi Martí company i alcalde de Sant Pere Pescador m’escrivia unes línies sobre la gestió d’un poble en èpoques de crisi, Martí deia: “…Ara bé, una bona acció de govern municipal no va lligada únicament a realitzar una gestió economicofinancera excel·lent sinó a tenir un projecte de poble o ciutat creïble, clar i saber-lo transmetre i comunicar bé als teus conciutadans”.
Poder és hora que ens deixem de romanços i agafem el toro per les banyes, lo fet ja està fet ! És hora de deixar de només buscar culpables i és hora de començar a proposar ! Una amiga fa poc va actualitzar el seu estat al Facebook:  Criticar és de franc… Et felicito fill/a! i jo diria més i lamentar-se també és de franc !
Jo fa temps que critico, només recordar que porto cinc anys com a cap de la oposició del Port de la Selva, però a l’hora intento aportar solucions i aplaudeixo i felicito les bones actuacions. Actualment crec que hi ha la tendència per part dels nostres dirigents a queixar-se i a prendre mesures a curt termini, en clau electoralista i de partit.
Cal emprendre mesures ja ! mesures valentes, pensant a mig i llarg termini, mesures que ens permetin construir una Catalunya prospera, socialment justa i sostenible amb el medi ambient i per suposat sense passar per Madrid, el primer pas la Independència.

Qué volen aquesta gent ?

Molt #bondia i millor setmana ! Podríem invertir en educació i en noves tecnologies i no en casinos?
Dilluns començava el dia amb aquest tuit. El diumenge varem rebre la noticia que el Sr. Recoder va anar a llepar el cul al Sr. Sheldon Adelson, per demanar l’Eurovegas  a Barcelona, sort que la reunió no va anar gaire bé. També varem saber que a Madrid, que també havien demanat hora per parlar amb ell, varen cedir a les peticions del Sr Sheldon Adelson. En definitiva, llepen millor el cul a Madrid que a Barcelona.
Per l’altra costat Artur Mas ha assenyalat el model Massachusetts com a referent en el qual Catalunya s’ha d’Emmirallar, segons el president de Catalunya fixa aquest estat americà com a model per sortir de la crisi.
La clau del model de Massachusetts és ser punter en l’educació superior; és el triangle entre ciència, innovació i aplicació a l’economia, molt lluny del model de l’Eurovegas, no?
A convergència un dia són independentistes l’altra pacten amb el PP, un dia clamen al cel el model Massachusetts i l’altra l’Eurovegas. Si us plau ens poden dir que volen aquesta gent per Catalunya?

Risc, llibertat i creativitat

Fa dues setmanes vaig anar a veure l’exposició de la historia del Bulli al Palau Robert el restaurant que ha esdevingut un referent de la innovació. El títol de l’exposició és Ferran Adrià i el Bulli, Risc, llibertat i creativitat.  Al sortir vaig pensar : Risc, llibertat i creativitat, tres qualitats o estats  que no tenen i/o no desenvolupen ni practiquen els nostres politics.
Risc, Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Les novetats poden ser un risc, pot sortir bé o malament però és necessari arriscar i trobar noves solucions. Moltes vegades cal prendre decisions arriscades, decisions que el polítics per por de perdre vots les acaben posposant eternament o fins que la situació ja és inaguantable.
Llibertat,  Estat o condició del qui no és esclau. Per desgràcia els nostres dirigents no en solen disposar. Tot el contrari del que sembla estan lligats de mans i peus;  uns perquè han de tornar favors electorals i finançaments de campanyes d’origen ocult i dubtosa transparència. Esdevenen, doncs esclaus i titelles de grups empresarials, de clientelismes i del mateix partit que militen.
Creativitat, Capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia. Aquí poder millor no entrar en judicis ja que algú es podria ofendre. Llevat d’alguna excepció i pel que he pogut conèixer la nostra classe dirigent si una cosa no té és Capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia. Altrament segurament ens trobaríem en una situació totalment diferent a la que ens trobem aquest moments.
La creativiat brilla per la seva absència en la majoria de polítics
La innovació  és vital per sortir de la crisi i aquesta ha d’estar vinculada a l’observació, l’experimentació, creativitat col·lectiva, col·laboració, compartir idees, co-creació, però sobretot al risc, llibertat i creativitat.

El Sónar al Port de la Selva!

El dissabte llegia al diari Ara : “Ciutat del Cap(Sud-àfrica)va viure ahir A Taste of Sónar, una marató de 8 hores de música electrónica que serveix d’aperitiu al festival que se celebrarà al juny a Barcelona. Quinze artistes(…)van actuar al City Hall davant de 2500 persones. Després de la primera experiència africana, el Sónar passarà per Tòquio i Sau Pablo”.

Acte seguit vaig fer volar coloms i em vaig imaginar que el Sónar podria venir al Port de la Selva,,,us imagineu ? seria un punt.  Un revulsiu per el poble i a nivell econòmic i a nivell de divulgació mediàtica.  Ara que  caldria però adaptar el festival al poble i no fer un gran concert fer el Sónar Kids el que els organitzadors anomenen Músiques i experiències creatives per a nens i pares.
   

Al llarg d’un cap de setmana al port de la Selva: artistes, tallers, Djs per a nens, murals, música pels carrers, etc.  Sembla que ho vegi,  Sónar 2012  Ciutat del Cap, Sao Pablo, Tòquio, El Port de la Selva i Barcelona ! Quin punt ! Pep, Pep,,,desperta ens esperen per dinar !  La Nur una vegada més em va fer tocar de peus a terra.

Sinergiar

Avui consultava diferents empreses per realitzar un projecte, fins que he arribat a una empresa que definia la seva filosofia com a “Nuestra cultura es la de SINERGIAR: 1: Acción conjunta de varios órganos en la realización de una función. 2: Incremento de la acción de diversas sustancias debido a que actúan conjuntamente. 3: Coordinación de actividades económicas cuyo rendimiento es superior que si se realizaran por separado: el progreso requiere grandes mercados, sinergias y economías de escala”.
És una forma de treballar que no hi estem acostumats, aquesta va ser la mateixa filosofia que varem practicar durant cinc anys al Museu de la Tècnica de l’Empordà, gràcies a unir sinergies i sinergiar amb altres institucions varem tirar endavant un munt de projectes que nosaltres sols (ni per diners, ni per recursos humans i tècnics) no ho haguéssim aconseguit.
Cal dons sinergiar recursos, no només de diners, sinó també d’infraestructures, humans, tècnics, etc. per poder portar a terme projectes, accions, programes, etc. S’ha acabat l’època de vaques grasses i de voler sortir sols a la foto. Tots plegats hem de ser més modestos i saber compartir protagonisme, és més important tenir dos o més protagonistes que cap, no ?

Xarxes

Facebook va aconseguir 100 milions d’usuaris en nou mesos i si fos un país avui seria el tercer més hàbitat del món. Més de 200 milions d’usuaris, més de 130 milions de missatges enviats a diari i escrits en un màxim de 140 caràcters, són les xifres aproximades que ocupa el fenomen Twitter. El 72% dels usuaris d’Internet és membre d’ almenys una xarxa social, el 75% no té intencions de deixar-la de fer servir, un 26% accedeix a les xarxes socials per mitjà del mòbil i un 78 % les utilitza per raons personals,  davant d’unes xifres així no podem negar que el fenomen de les xarxes socials no és una moda o un fet minoritari.
Per a realitzar una acció a les xarxes socials és necessari un pla i per disseyanar-lo, no és suficient senyalar en quins mitjans ho farem, sinó que hem de tenir clar de quina manera ho farem, per a qui ho farem i quins són els nostres objectius. “Estar per estar” a les xarxes socials  no és vàlid i és un error molt habitual: quantes pàgines de comerços, restaurants, hotels, bars hi ha a Facebook que després de demanar-te “amistat” no has sabut mai més d’ells? Cal, per últim, establir una mètrica, és a dir quantificar els resultats de la nostra acció, només d’aqueta forma podrem saber si estem assolint els objectius que ens hem marcat, no oblidem: Sense tenir una meta és difícil guanyar, Paul Arden.
Davant nostra s’està creant un nou espai ple de possibilitats per donar-nos a conèixer i promocionar El Port de la Selva; una oportunitat per poder crear nous productes i serveis personalitzats,  en definitiva una ocasió única per poder trencar la forta estacionalitat del turisme i incentivar l’economia del Port de la Selva.

Connecta ! !

Demà vaig a la presentació del llibre Connecta! el darrer llibre de Pepe Tomé, gran aficionat dels aspectes socials dels mitjans de comunicació i un dels pioners de les xarxes socials a Catalunya i a Espanya.

 

Aquest llibre t’apropa de forma amena i pràctica als canvis que ha provocat la nova realitat digital en aquest nou entorn on! . Moltes vegades un espai totalment desconegut per molts de nosaltres, però que encara que ho vulguem negar, ja estem vivint i més tard o més d’hora ens hi haurem d’adaptar. I fins i tot, jo diria més, haurà de ser  una adaptació no només a nivell professional sinó també a nivell personal.

Segons Tomé: “La societat està en xarxa. La tecnologia ha creat un nou hàbitat en el qual les persones es mouen amb soltesa. Actuen amb total naturalitat en el nou entorn i modifiquen la forma en la qual consumeixen i es comuniquen amb les marques”. Personalment aniria un pas més enllà i no ho simplificaria tot a una relació comercial sinó que com a ciutadans ens hem d’aprofitar d’aquest fet i utilitzar la força de les xarxes socials en altres àmbits de la vida i  a més a més al nostre favor.

 

Pepe Tomé ens adverteix el canvi és brutal i afecta a tots els aspectes de la nostra vida. Podem lluitar contra això, ignorar-ho, acceptar-ho o el que jo crec que és més important aprofitar-ho. Fem el que fem, és la nostra realitat. Podem ignorar una pel·lícula, un llibre o un programa televisió , però no podem negar que el nostre entorn, la nostra empresa, la nostra família o sigui el que és el mateix la societat que vivim està connectada.
Si acceptem, doncs, que en els últims deu anys s’ha produït el major canvi en les relacions interpersonals a l’entorn empresarial i a la comunicació de la història de la humanitat, no ens queda més remei que connectar-nos, conèixer la xarxa i pensar quin profit en podem treure a nivell personal, professional, però també, i molt important, a nivell col•lectiu. Per primera vegada a la història tenim els mitjans per donar a conèixer les nostres suggerències,necessitats, gustos, preferències, inquietuds,denunciar injustícies i un llarg etc. Com fer-ho? Només coneixent els mitjans i les seves possibilitats per donar-se a conèixer ho podrem aconseguir, si us plau lector si encara no ho has fet,  i tal com ens aconsella Pepe Tomé Connecta !