Arxiu d'etiquetes: Crisi

El Cor de Maria estrena l’obra de al Teatre “Assaig” al Teatre Jardí de Figueres

Les retallades a les escoles són noticia dia rere dia i més després que Artur Mas traspasses la responsabilitat als ajuntaments adduint que el govern “no pot arribar a tot arreu”. En aquest context sorgeixen moltes incitatives civils i de les pròpies institucions per contrarestar les retallades ,en aquest cas m’agradaria destacar i animar a participar a l’activitat que ha programat el Cor de Maria per el proper 25 de juny.

cartell1

L’escola figuerenca ha creat un espectacle, Assaig,  que s’estrenarà el 25 de juny al Jardí, per recaptar fons i compensar les retallades que pateixen. Màxima implicació de nens, pares, professors i col·laboradors externs que treballen des de fa mesos desinteressadament. En Juan Jesús un gran amic meu n’és un dels impulsors, guionista de l’obra i alma mater del projecte deia l’altra dia a premsa: “No volem beneficència, oferirem un espectacle de qualitat pel qual caldrà pagar una entrada, 2€,  i del qual n’estem segur que la gent en sortirà contenta”.

En moments en que els governs i governants defugen de la seva responsabilitat – no de sou no fos cas ! – una vegada més la societat civil s’organitza per garantir un dret fonamental: L’educació pública. Un dret que perilla gràcies a la gestió dels governs i governants que es caracteritza per la seva ineficiència, mala gestió i manca de valentia per oferir alternatives a les retallades. Us convido a participar el proper 25 de juny a la tarda al Teatre Jardí de Figueres.

col·lapsat

Avui volia seguir amb  “trilogia” d’articles que tenia In mente,  el primer titulat Pagar va ser publicat la setmana passada, avui havia començat a escriure la segona part Callar , però m’he col.lapsat…
Una segona opció era parlar de la zona blava del Port de la Selva– cosa que m’ha demanat força gent– però la veritat estic preparant un article més detallat que no podia escriure així tot d’una i del qual necessito alguna dada més.
També m’ha passat pel cap parlar de Convergència que diuen que si el 60% de la població dona suport a la independència ells també ho faran.  Collons! he pensat. Quin mèrit apostar per cavall guanyador tu, en saben molt !
La Roja ja no dona més de si, ja han fet el seu paper guanyant l’Eurocopa i aportant, així, un gran optimisme al poble espanyol  que ha emplenat aquesta vegada si, la ocasió s’ho valia, els carrers de la capital Madrilenya.
M’ha passat pel cap també parlar del lamentable, miserable, penós i deplorable president d’Espanya;  que no es digna anar a València, que ha viscut una de les pitjors situacions d’emergència i sí a tornar una merda de Còdex o animar els de la Roja,,, I és que el Sr. Rajoy dóna per un Dimarts Naps i per mil articles més.

Estic col.lapsat, per desgràcia de motius per fotre el crit al cel no en fan falta,  però avui estic de bon humor i per tant he pensat que era millor fer teràpia i obsequiar els meus lectors amb uns moments de relaxació , de distensió i relaxament, moments que ens poden anar bé a tots plegats.

Banquers

Dos camins pot triar l’home:
Banquer o atracador,
l’un utilitza la ploma
i l’altre el carregador.
El banquer de l’hipoteca,
ens diu l’interès anual,
més calla perquè li reca
el tant per cent del total.
Ell només té una fita:
Atendre molt bé el client,
però fa la lletra petita
per camuflar l’argument.
Caramels dolços en donen,
ens tracten com a minyons,
els interessos que abonen
són just per les comissions.
Federic Bou _

Agafar el toro per les banyes

Fa unes setmanes criticava que l’actual govern de la generalitat que no sembla tenir un model clar de desenvolupament econòmic. Poc després Jordi Martí company i alcalde de Sant Pere Pescador m’escrivia unes línies sobre la gestió d’un poble en èpoques de crisi, Martí deia: “…Ara bé, una bona acció de govern municipal no va lligada únicament a realitzar una gestió economicofinancera excel·lent sinó a tenir un projecte de poble o ciutat creïble, clar i saber-lo transmetre i comunicar bé als teus conciutadans”.
Poder és hora que ens deixem de romanços i agafem el toro per les banyes, lo fet ja està fet ! És hora de deixar de només buscar culpables i és hora de començar a proposar ! Una amiga fa poc va actualitzar el seu estat al Facebook:  Criticar és de franc… Et felicito fill/a! i jo diria més i lamentar-se també és de franc !
Jo fa temps que critico, només recordar que porto cinc anys com a cap de la oposició del Port de la Selva, però a l’hora intento aportar solucions i aplaudeixo i felicito les bones actuacions. Actualment crec que hi ha la tendència per part dels nostres dirigents a queixar-se i a prendre mesures a curt termini, en clau electoralista i de partit.
Cal emprendre mesures ja ! mesures valentes, pensant a mig i llarg termini, mesures que ens permetin construir una Catalunya prospera, socialment justa i sostenible amb el medi ambient i per suposat sense passar per Madrid, el primer pas la Independència.

Risc, llibertat i creativitat

Fa dues setmanes vaig anar a veure l’exposició de la historia del Bulli al Palau Robert el restaurant que ha esdevingut un referent de la innovació. El títol de l’exposició és Ferran Adrià i el Bulli, Risc, llibertat i creativitat.  Al sortir vaig pensar : Risc, llibertat i creativitat, tres qualitats o estats  que no tenen i/o no desenvolupen ni practiquen els nostres politics.
Risc, Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Les novetats poden ser un risc, pot sortir bé o malament però és necessari arriscar i trobar noves solucions. Moltes vegades cal prendre decisions arriscades, decisions que el polítics per por de perdre vots les acaben posposant eternament o fins que la situació ja és inaguantable.
Llibertat,  Estat o condició del qui no és esclau. Per desgràcia els nostres dirigents no en solen disposar. Tot el contrari del que sembla estan lligats de mans i peus;  uns perquè han de tornar favors electorals i finançaments de campanyes d’origen ocult i dubtosa transparència. Esdevenen, doncs esclaus i titelles de grups empresarials, de clientelismes i del mateix partit que militen.
Creativitat, Capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia. Aquí poder millor no entrar en judicis ja que algú es podria ofendre. Llevat d’alguna excepció i pel que he pogut conèixer la nostra classe dirigent si una cosa no té és Capacitat de crear amb l’intel·lecte o la fantasia. Altrament segurament ens trobaríem en una situació totalment diferent a la que ens trobem aquest moments.
La creativiat brilla per la seva absència en la majoria de polítics
La innovació  és vital per sortir de la crisi i aquesta ha d’estar vinculada a l’observació, l’experimentació, creativitat col·lectiva, col·laboració, compartir idees, co-creació, però sobretot al risc, llibertat i creativitat.

De que i qui hem tenim Por?

“En una època en què totes les grans idees han perdut credibilitat, la por d’un enemic fantasma és tot el que els queda als polítics per conservar el poder” Aquesta frase de Z. Bauman és demolidora. Fa unes setmanes llegia l’entrevista que feia Ariadna Trillas a l’historiador Josep Fontana, la periodista li preguntava:
La por és un gran fil condutor?
 L’ historiador responia: és un element clau que explica la història. Per exemple, la por que senten els que tenen alguna cosa dels que no tenen res, pensen que els assaltaran i els hi prendran. És facilíssim vendre la por de l’Okupa, del delinqüent de l’aturat el vot massiu al PP es això: “Virgensita que me quede como estoy”.
Sens dubte dos afirmacions que no ens poden deixar quiets i ens han de fer reflexionar, el món ha patit una transformació profunda, la modernitat i el progrés que ens havien venut ha quedat enrere i hem entrat, com anomena Banumann, en una època líquida, en un temps d’incertesa i canvis ràpids i accelerats. En una situació com l’actual hem de fer front a una crisi econòmica i de valors sense tenir cap punt de referència clar. Cal tenir present, però, que l’acció col·lectiva és l’únic que canvia les coses.
Com afirma Ray Surette: el món tal i com es veu a la televisió s’assembla a una comunitat de “ciutadans-xais” protegits dels “criminals-llops” pels “policies-gossos d’atura”. Però el que no ens pot passar per alt i ens em de preguntar: realment ens protegeixen a nosaltres ? i, de què i qui hem tenim Por?

Culpables !


El diumenge vaig veure el programa 30 minuts, “la Festa del cel” (el programa analitza la situació de sis aeroports: Alguaire, Osca, Albacete, Ciudad Real, Castelló i Múrcia), vaig quedar parat!! En definitiva que vaig flipar, ja havia vist el programa de Jordi Évole, Salvados –Cuando éramos ricos– per llogar-hi cadires.

Ahir en Pau Canaleta (@paucanaleta) feia el següent Twitt: “M’agradaria q algun govern reconegués q en temps de bonança, no s’ha fet tot be. En comptes de culpar de tot als altres. Tothom ho agrairia”. i jo dic: quina raó que té!, perquè em pregunto: com pot ser que després de la millor situació econòmica de la historia recent: ajuntaments, consells comarcals, govern de generalitat, etc. hagin sortit amb un endeutament brutal? Moià, Figueres, el mateix Port de la Selva tenen un deute enorme.
Potser és hora que el polítics assumeixin responsabilitats, reconeguin els errors i es dediquin en cos i ànima a intentar solucionar la situació en què ens han conduit. Altrament hi ha la solució: Islàndia, on hi ha hagut una revolució pacífica que ha portat als tribunals el responsables polítics que la varen portar a la bancarrota.

…a dalt i a baix

“La vida demostra en tot moment l’acció esterilitat de l’excés de facilitats, i com tots aquells a qui la sort somriu de moment cauen fàcilment en el dolç son del benestar, i en una confiança que no els deixa veure la incertesa i l’infortuni que els espera”. Moises Broggi dixit.
El que és el mateix que avui ets a dalt de tot i demà ets abaix de tot…