Arxiu d'etiquetes: Amistat

Silenci

Fet de no parlar, de callar. Guardar silenci. silenci administratiu: Absència de resolució per part d’una autoritat administrativa, respecte a una sol·licitud o a un recurs, que pot tenir efectes positius o negatius d’acord amb la normativa jurídica que en reguli el procediment.  El que és el mateix Silenci, callament, mutisme, mudesa, emmudiment, callar, no obrir boca, no badar boca,emmudir, no obrir els llavis, no dir piu.
Una imatge de silenci per vosaltres ?

Parlem de tu

La mort d’una persona estimada és una experiència dura, no sabem què dir el silenci s’imposa, sentim una buidor que ens bloqueja i cerquem condol i busquem un perquè de tot plegat. Dintre meu tinc ràbia, impotència, ira contra el món, angoixa, desesperació, però a la vegada estic orgullós de tu i de la teva lluita.
Fa uns dies et deia que ens has donat una lliçó a tots i ho mantinc. Només cal entrar al teu mur del Facebook allà tots podem veure l’estima que la gent et tenia. Xavi has sigut un exemple per a grans i petits…et vull donar les gràcies Xavi, et vull donar les gràcies perquè de tu he aprés una gran lliçó: Cal lluitar pel que un creu, lluitar fins al final i malgrat la situació sigui adversa sempre s’ha de ser positiu.  
Vull compartir amb tots vosaltres un poema de Martí i Pol:
Parlem de tu
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo
Allà on siguis Xavi, no deixis de lluitar i si les forces decauen pensa en ell teu crit “selvatans collons com elefants”

Gilipolles !

El passat dissabte a la secció molèstiaapart del diari Ara,  el periodista Quim Morales va escriure:
El gilipollisme és una alteració de conducta cada cop més transversal que es presenta en diverses variants. Hi ha el gilipolles integral, l’il·lustrat, l’encantador, el justificat, l’injustificable… Ara bé, totes aquestes mutacions tenen un denominador comú:el gilipolles no sap mai que ho és. Encara que així constés al seu llibre de família, un gilipolles no se’n sentiria pas. S’ha investigat poc aquest trastorn que hem d’acotar dins del triangle format per l’estupidesa, l’arrogància i la inconsciència. Tampoc no hi ha prevista cap marató solidaria per trobar-ne la cura. De fet, qui donaria diners a un gilipolles? Només un altre que encara ho fos més.
L’article anava acompanyada d’una il.lustració del Gran Juanjo Sáez
Tot els indicis apunten que ser gilipolles és un mal congènit. Els pocs casos de persones adultes que han desenvolupat gilipollisme són deguts a fets traumàtics com descobrir que s’és millor que altres en alguna faceta personal o professional. Així, doncs, no cal que ens preocupem excessivament per tornar-nos gilipolles, poder ja ho som i no ens hem adonat? J
Qui no ha dit la frase: aquest tiu és gilipolles! Segur que tots en coneixeu algun, no ? malauradament dia a dia els hem de conviure amb els gilipolles i d’altres persones, mal educades, impertinents, etc! Hem de ser pacients i pensar que és feliç aquell que ha superat  el seu ego.

Que passeu tots i totes unes bones festes ! !