deu raons i dos tuits per votar en groc el 21D

 

(@josepjulien) Escarmentar. Desinfectar. Prohibir. Esclafar. Netejar. Liquidar. Acomiadar. Terroritzar. Obligar. Imposar. Retallar. Empresonar. Exiliar. Agredir. Insultar. Detenir. Prohibir. Escorcollar. Amenaçar. Perseguir. Odiar. Menysprear. #Espanyolitzar

Aquests dies vivim una gran intoxicació mediàtica sobre les de les eleccions a Catalunya. El poder mediàtic ( abc, la razón, el mundo, el país, la Vanguardia, tve, a3, t5 … ) s’ha bolcat a donar un cop de mà als partits del 155, i fins i tot els líders espanyols ens han vingut a donar lliçons de democràcia, només dir-vos que tenim la desgràcia de tenir en M. Rajoy aquí fins dimecres!, davant aquesta situació cal anar a votar en groc per aquells indecisos us passo a detallar 10 raons i dos tuits per acabar-vos de decidir

1. Perquè el bloc del 155 representa el franquisme i una democràcia agonitzant que limita la llibertat d’expressió i fomenta la corrupció, la prevaricació i la malversació.

2. Deixar en evidència na Inés, l’abiol i l’iceta, galans de l’espanya més rància i representants dels grans mitjans de comunicació i poders fàctics.

3. Per demostrar als comuns que… Si que es pot.

4. Si tu no hi vas, ells guanyen. Cal evitar que gent amb greus problemes d’autoestima i amb limitacions intel·lectuals aconsegueixin el poder de la Generalitat el dany que poden fer costaria de refer.

5. Votem també pels que no hi són. Pels nostres avis i pels nostres pares, que van lluitar pel dret a votar i que ara no renunciarien a posar el seu vot a l’urna. Convençuts que la democràcia ens farà guanyar la llibertat.

6. Perquè en el món on vivim, en la realitat, tenir un estat propi és una garantia i un gran avantatge des de tots els punts de vista. I no tenir-ne és un inconvenient greu. L’única manera de frenar i modular els excessos de la globalització és tenir un estat capaç de defensar els ciutadans marcant i imposant regles legals.

7. Per defensar el nostre model d’escola.

8. Perquè la gestió del PP i els seus sequaços ens faria molt de mal MIREU COM ESTÀ ESPAÑA !

9. Per la llibertat perquè no va d’independència, això va de dignitat i de defensa dels drets més fonamentals.

10. I per últim i no més important i si les altres no t’han convençut, vota en groc per tocar els collons a tots aquests fatxendes.

@beatriztalegon Si supieseis que la República que defienden los Catalanes también deberíamos defenderla nosotros, que es una revolución social, que nosotros no hemos sido capaces de emprender porque tenemos una izquierda pusilánime y comida por los medios y por la derecha corrupta….

@PepMarés

pa calent si us plau

Hi ha dos tipus de bar els que escalfen el pa dels entrepans calents i els que no. No hi ha cosa que em fastiguegi i em molestí més que demanar un llom amb formatge, beicon formatge o una hamburguesa i el pa que l’acompanya sigui fred.

Al meu entendre per obtenir un deu a l’entrepà cal escalfar el  en primer lloc i que el pa sigui xucat amb tomata a mà i no pintat amb un pinzell amb tomata triturada. Amb aquests dons elements s’obté l’entrepà perfecte.

Si el planxista a més ha posat uns segons el formatge a la planxa, abans de posar-ho sobre el tall de carn de l’entrepà, esdevé música celestial. Així doncs ara em sóc acostumat a demanar els entrepans amb pa calent si us plau.

Ciència per a totes i tots

A la meva feina gairebé tots per no dir tots són projectes que t’omplen professionalment però també personalment és per això que avui us vull parlar d’un projecte en què participo que emociona i et fa sentir orgullós de formar-hi part. Sota el nom Barcelona 6000 anys d’Història és un projecte  liderat per Juan Gibaja  i pretén fer divulgació científica sense barreres; té per objectiu apropar la ciència, en general, i l’arqueologia, en particular, a col·lectius habitualment exclosos i oblidats dels programes divulgatius: les persones de la tercera edat, els grups en perill d’exclusió social i aquelles que tenen discapacitat intel·lectual.

El nostre punt de partida és la divulgació científica com a aposta pels valors socials i com a eina d’inclusió social. Per això pretenem crear i potenciar una nova pedagogia, capaç de generar processos educatius integradors.

Centrem la nostra mirada i esforços en fer arribar la ciència i l’arqueologia a “col·lectius oblidats”

Pretenem crear un espai d’interacció entre la divulgació científica i aquests col·lectius oblidats pels programes divulgatius.

Treballem que les activitats desenvolupades per a persones amb discapacitat intel·lectual serveixin de model per a futurs projectes.

Fa uns mesos que treballem amb Down Catalunya fruit d’aquest treball, gràcies a diverses activitats aquest col·lectiu s’ha apropat de forma directa, però també ha participat activament en el món de l’Arqueologia us convido a veure un vídeo i a compartir-ho amb els vostres amics.

Prendre partit vol dir passar a l’acció

Implicar-se i prendre partit vol dir actuar i és per aquest motiu que aquest any que encetem m’implicaré altre cop a la política. Sóc del parer que per obtenir solucions cal trencar amb les creences, ja que les creences moltes vegades actuen com a barrera per emprendre accions trencadores i reaccionaries, Xavier Guix al seu llibre Si no ho crec, no ho veig, ens diu: “Si no som capaços d’imaginar-nos-ho, no serem mai capaços de fer-ho, és més, ni ho intentem perquè fracassarem” cal doncs canviar creences quan sigui necessari.

Si viure vol dir prendre partit, per a mi predre partit vol dir passar a l’acció

Són moments en què cal prendre partit, com diu la Marina Garcés i per això cal lluitar contra les credulitats del nostre temps i el temor i l’oportunisme que les alimenten. Serveixi, doncs, aquesta entrada al dimarts naps per anunciar la meva tornada a la política, sota quina fórmula encara no ho tinc clar.

al bar

Al bar per palar-hi, per discutir per conversar amb amics, coneguts, “amb la colla”, el bar és aquell espai no formal que et permet dir la teva sense necessitat de comprometre’t públicament.

Al bar per treballar ja sigui en un projecte professional – com avui – o per organitzar un esdeveniment social futbol- festa major, etc. ) , per repassar uns apunts abans d’una reunió i com no per estudiar abans d’uns exàmens finals.

Al bar per lligar, qui no ha quedat a un bar amb una primera cita el bar és un lloc neutre que et permet trencar el gel amb aquella persona que has quedat per primera vegada, el punt de partida per anar al cine, a sopar, a passejar o on sigui que es decideixi anar.

Al bar per llegir, n’hi ha que no són molt aptes per fer-ho però n’hi ha que són ideals, a l’hivern amb una infusió, o una copa de vi fugint del fred o a l’estiu en una terrassa davant del mar amb una canya ben fresca.

Al bar per esperar una reunió, sóc dels que arriba amb 20 minuts d’antelació a les cites i compromisos si aquesta no és en un bar, en busco un a prop i allà tot llegint el diari, consultant les xarxes socials o llegint espero l’hora marcada.

El bar, m’adono, que al llarg de la meva vida sempre ha estat present en l’àmbit personal i professional per plaer o per treball, sol o acompanyat. Al bar per…

mentiders

Un dia com avui es fa necessari reflexionar … sobre la mentida i el mentiders

f 1 1 Afirmació conscient d’una cosa que no respon a la veritat. Dir una mentida, mentides. Això que dius és una mentida, és mentida.

2 dic mentida Expressió amb què hom introdueix una rectificació a allò que acaba de dir. Dic mentida: va fer-ho en Joan, i no pas en Jaume.

3 dir més mentides que el diari (o que una llebre no fa salts) Ésser molt mentider.

4 mentida pietosa Mentida inspirada per la pietat, la compassió.

5 semblar mentida Ésser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprovable, etc., que sembla impossible. Sembla mentida que encara no ho sàpiga. Quina poca responsabilitat: sembla mentida! Encara que sembli mentida, l’han aprovat.

MENTIDER

1 adj i m i f Que té costum de dir mentides

Davant de l’El País i la majoria de premsa espanyola – però també gran part de la catalana- davant C’s, davant el PP, davant els jutges i els fiscals corruptes … Però també davant el govern de la generalitat cal denunciar la mentida i l’engany la primera feta amb premeditació i traïdoria, l’altra-voldria creure- fruit de la innocència o la ceguesa.

Davant aquest escenari cal lluitar i per lluitar contra les credulitats del nostre temps i el temor i l’oportunisme que les alimenten us recomano:

Nova il·lustració radical

Garcés, Marina

Només la formació i la presa de consciència ens farà forts per combatre l’opressor i aquell que ens vol imposar la seva veritat encara que sigui una veritat fonamentada en mentides.

 

 

 

treballar a gust !

Treballar a gust és molt important, he tingut la sort, que llevat d’una vegada, sempre he treballat a gust. És a dir, jo sóc d’aquells que poques vegades em llevo i dic uf… avui haig d’anar a treballar -només em passa dies que ja es preveuen complicats – i per tant em sento un privilegiat.

Treballar és de les pitjors coses que s’han inventat de fet la revolució neolítica poder va aportar alguns avantatges però per mi – i molts d’altres – va ser un desastre, el neolític VA OBLIGAR a treballar. És per això que treballar a gust és un privilegi que per mala sort pocs podem gaudir.

Volem viure per treballar o treballar per viure? Sèneca va dir “ens preocupem més de viure molt que de viure bé, tot i que cadascú té a les seves mans el viure bé, però ningú és amo de viure molt”.

Ara que estan de moda el millennials una de les característiques d’aquesta generació és que a l’hora de treballar, no només miren el sou sinó que ells i per tant les empreses valoren altres coses del fet de treballar: horaris flexibles, treball per objectius, lloc de treball. Etc.

Treballar és una gran desgràcia, una creu que hem d’arrossegar i que per tant a l’hora de fer-ho, hem de fer-ho per gust i no com a una obligació. Busquem, doncs, feines que no siguin exclusivament feines ben remunerares, sinó que busquem feines on podem anar a treballar a gust.

amistat

Ara que en tinc 40 i la maduresa em permet parar un moment per veure que he fet al llarg de la meva vida crec que el més important ha estat cultivar l’amistat: del Port de la Selva, de l’Institut, de la Universitat, de l’Erasmus a Gagliari, de l’estiu, de Figueres, de Sabadell a poc a poc al llarg d’aquests 40 anys he anat teixint amistat amb moltíssima gent, alguns hi són sempre, altres als moments més difícils, altres als moments de diversió …. sempre però i gràcies a ells i a la família avanço cap a una vida millor.

L’amistat és una relació afectiva entre dues persones que no són família, un sentiment convingut amb una altra persona, en què es cerca confiança, consol, amor i respecte. L’amistat és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans tenen a la vida.

A tots vosaltres amics, gràcies. Gràcies per compartir els bons i els mals moments, gràcies per ser un pilar a la vida personal, però moltes vegades també a l’àmbit professional. Va dir Bacon que L’amistat duplica les alegries i divideix les angoixes, per moltes alegries puguem compartir. Gràcies per ser-hi