Arxiu de la categoria: Reculls i retalls

imatges innocents ?

Una imatge és una visió recreada o reproduïda. És una aparació – o un conjunt d’aparicions- extreta del lloc i del temps on va aparèixer originalment i que ha estat conservada un moment o uns quants segles. Tota imat

ge, fins i tot una fotografia, comporta una manera de mirar (…). Cada cop que en mire

m una, som poc o molt concients que la persona que la va fer va triar aqueslla vista entre una infinitat d’altres vistes possibles. I això és cert fins i tot quan es tradcte de la foto de família més informal (…) Tot i que cada imatge implica una manera de mirar concreta, la nostra percepció, o apreciació, també depèn de la manera com nosaltres veiem les coses. 

Imatge= Mirada autor+Mirada del visor

…Imatges innocents ?

En qualsevol cas, la singulariat de l’original consisteix en el fet de ser l’original d’una reproducció 

A más cómo, menos por qué

[148] Una utopía o es excesiva o no es nada

[164] Asombrarse por lo cotidiano
admirarse por lo compacto
y preguntarse por insatisfacción estética:
atención, se está fraguando alguien que puede cambiar la física.

[340]La estabilidad es para seguir estando

[341]La adaptabilidad es para seguir viviendo

[342]La creatividad es para seguir conociendo

[401]

Conversar es una buena idea porque, en general, no ignoramos lo mismo

[499] El Pulpo come bogavante que come congrio que come pulpo que come bogavante…

[574] Educar no es llenar sino encender

[591] La sociedad de cazadores y recolectores fue sin duda la de más igualdad social de toda la historia de la humanidad.

[592] La sociedad sedentaria se quebró en dos partes: la de los explotadores y la de los explotados.

A más cómo, menos por qué ; Jeorge Wagensberg. Tusquets Editores

 

Pensament, diàleg i acció > qüestionar-ho tot per canviar-ho tot

La nostra impotència actual té un nom: analfabetisme il.lustrat. Ho sabem tot però no podem fer res (…) Austeritat > es tracta [REALMENT NO COM ENS HO VENEN ] del reajustament dels marges d’una vida digna ( Vida vivible ).

La mort natural no és residual o exepcional (…) sinó que s’ha posat en el centre de la normalitat democràtica i capitalista i de les seves guerres no declarades.

Necessitem eines conceptuals, històriques, poètiques iestètiques que ens retornin la capacitat personal i col.lectiva de combatre els dogmes i els seus efectes polítics (…)Poder dir que “no us creiem!” és l’expressió més igualitària de la potència comuna del pensament. 

Nova il.lustració radical, Marina Garcés. Ed Anagrama