Arxiu de la categoria: Personal

amb la Tànit, moments de pau. moments de guerra.

Somriures, riures i rialles però també ploriquejar i plorar; complànyer, llagrimejar, sanglotar. Alegria, goig, satisfacció, exultació, entusiasme, joia tot i que…és també cabòries, maldecaps, encaboriaments, inquietud, capficaments i ànsia.

Amb la Tànit ric i ploro; amb la Tànic estic content i enfadat; amb la Tànit em preoucupo i m’alegro… Amb la Tànit moments de pau moments de guerra.

Tanit [1]

és la dea púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.[2][3] Tanit també és anomenada Thanit o Tinnit. El seu sobrenom és “cara de Baal”. També és la governadora celestial. Com a senyora de la fertilitat, rebia el nom de Nutrix (= dida). Els seus símbols són la magrana, la figa, l’espiga, i el colom com a símbol animal. El seu símbol més destacable és el signe de Tanit: un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona. Sembla que, com a dea celestial, també tenia transcendència lunar.

Amb la Tànit, amb la meua filla. Començo un fil a Instagram amb les experiències que visc i experimento em podeu seguir amb l’etiqueta #amblaTànit.

 

pa calent si us plau

Hi ha dos tipus de bar els que escalfen el pa dels entrepans calents i els que no. No hi ha cosa que em fastiguegi i em molestí més que demanar un llom amb formatge, beicon formatge o una hamburguesa i el pa que l’acompanya sigui fred.

Al meu entendre per obtenir un deu a l’entrepà cal escalfar el  en primer lloc i que el pa sigui xucat amb tomata a mà i no pintat amb un pinzell amb tomata triturada. Amb aquests dons elements s’obté l’entrepà perfecte.

Si el planxista a més ha posat uns segons el formatge a la planxa, abans de posar-ho sobre el tall de carn de l’entrepà, esdevé música celestial. Així doncs ara em sóc acostumat a demanar els entrepans amb pa calent si us plau.

Prendre partit vol dir passar a l’acció

Implicar-se i prendre partit vol dir actuar i és per aquest motiu que aquest any que encetem m’implicaré altre cop a la política. Sóc del parer que per obtenir solucions cal trencar amb les creences, ja que les creences moltes vegades actuen com a barrera per emprendre accions trencadores i reaccionaries, Xavier Guix al seu llibre Si no ho crec, no ho veig, ens diu: “Si no som capaços d’imaginar-nos-ho, no serem mai capaços de fer-ho, és més, ni ho intentem perquè fracassarem” cal doncs canviar creences quan sigui necessari.

Si viure vol dir prendre partit, per a mi predre partit vol dir passar a l’acció

Són moments en què cal prendre partit, com diu la Marina Garcés i per això cal lluitar contra les credulitats del nostre temps i el temor i l’oportunisme que les alimenten. Serveixi, doncs, aquesta entrada al dimarts naps per anunciar la meva tornada a la política, sota quina fórmula encara no ho tinc clar.

al bar

Al bar per palar-hi, per discutir per conversar amb amics, coneguts, “amb la colla”, el bar és aquell espai no formal que et permet dir la teva sense necessitat de comprometre’t públicament.

Al bar per treballar ja sigui en un projecte professional – com avui – o per organitzar un esdeveniment social futbol- festa major, etc. ) , per repassar uns apunts abans d’una reunió i com no per estudiar abans d’uns exàmens finals.

Al bar per lligar, qui no ha quedat a un bar amb una primera cita el bar és un lloc neutre que et permet trencar el gel amb aquella persona que has quedat per primera vegada, el punt de partida per anar al cine, a sopar, a passejar o on sigui que es decideixi anar.

Al bar per llegir, n’hi ha que no són molt aptes per fer-ho però n’hi ha que són ideals, a l’hivern amb una infusió, o una copa de vi fugint del fred o a l’estiu en una terrassa davant del mar amb una canya ben fresca.

Al bar per esperar una reunió, sóc dels que arriba amb 20 minuts d’antelació a les cites i compromisos si aquesta no és en un bar, en busco un a prop i allà tot llegint el diari, consultant les xarxes socials o llegint espero l’hora marcada.

El bar, m’adono, que al llarg de la meva vida sempre ha estat present en l’àmbit personal i professional per plaer o per treball, sol o acompanyat. Al bar per…

amistat

Ara que en tinc 40 i la maduresa em permet parar un moment per veure que he fet al llarg de la meva vida crec que el més important ha estat cultivar l’amistat: del Port de la Selva, de l’Institut, de la Universitat, de l’Erasmus a Gagliari, de l’estiu, de Figueres, de Sabadell a poc a poc al llarg d’aquests 40 anys he anat teixint amistat amb moltíssima gent, alguns hi són sempre, altres als moments més difícils, altres als moments de diversió …. sempre però i gràcies a ells i a la família avanço cap a una vida millor.

L’amistat és una relació afectiva entre dues persones que no són família, un sentiment convingut amb una altra persona, en què es cerca confiança, consol, amor i respecte. L’amistat és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans tenen a la vida.

A tots vosaltres amics, gràcies. Gràcies per compartir els bons i els mals moments, gràcies per ser un pilar a la vida personal, però moltes vegades també a l’àmbit professional. Va dir Bacon que L’amistat duplica les alegries i divideix les angoixes, per moltes alegries puguem compartir. Gràcies per ser-hi

 

 

Torna Dimarts Naps

Després d’un llarg silenci tornem a escriure. Tres anys sense #DimartsNaps; tres anys de silenci i tres anys de canvis: Canvis personals, canvis professionals i canvis socials, és doncs, un bon moment per parar reflexionar i tornar amb el DimartsNaps.

  • Torna el franquisme a casa nostra – si és que mai ha marxat, no estava muerto, no, no ! ja ho diuen els del Polònia.
  • Torna l’esperança de començar de nou i construir un país socialment més just i econòmicament més pròsper.
  • Torna el temps d’estar implicat i actiu a la política municipal però també a la Nacional “La política o la fas o te la fan” va dir Joan Fuster.

Per anar devers el lloc del qual hom havia partit; per Anar a un lloc novament, altra vegada i per esdevenir així o així, Torna #DimartsNaps, en un Divendres !

La tertúlia. Com interpretem la realitat?

Com molts de vosaltres sabeu fa just una setmana vaig assistir al El Matí de Catalunya Ràdio Aquest any han incorporat a la Tertúlia un nou col·laborador el tertulià puntual: Mònica Terribas incorpora a les tertúlies una persona “no professional” de les converses, tertúlies, debats i guirigalls varis que podem sentir en la majoria de mitjans de comunicació del nostre país i d’Espanya. Continua llegint

El proper #DimartsNaps el podreu escoltar demà als matins de Catalunya Ràdio

El Matí de Catalunya Ràdio aquest any ha incorporat a la Tertúlia un nou col·laborador el tertulià puntual: Mònica Terribas incorpora a les tertúlies una persona “no professional” de les converses, tertúlies, debats i guirigalls varis que podem sentir en la majoria de mitjans de comunicació del nostre país i d’Espanya.

Casualitats de la vida el dia que m’han proposat ser-hi és un dimarts, un DimartNaps aquest fet junt al retrobament que vaig tenir amb una persona de l’institut on em comentava que em seguia de feia temps al #DimartsNaps i que ara no ja no escrivia m’ha fet reactivar i pensar que és veritat que porto temps sense els #DimartsNaps.

Encetem doncs un nou període d’entrades al meu bloc personal on com de costum parlaré del que vulgui i em vigui de gust per sort el govern del PP encara no controla els continguts com ho fan a la Xina o a Corea malgrat que de ben segur de ganes no ni falten.

El proper #DimartsNaps el podreu escoltar demà als matins de Catalunya Ràdio en format el tertulià puntual , el següent i com de costum al bloc el proper 4 novembre #BonVespre i feliç descans.