Arxiu de la categoria: Entrades

Ciència per a totes i tots

A la meva feina gairebé tots per no dir tots són projectes que t’omplen professionalment però també personalment és per això que avui us vull parlar d’un projecte en què participo que emociona i et fa sentir orgullós de formar-hi part. Sota el nom Barcelona 6000 anys d’Història és un projecte  liderat per Juan Gibaja  i pretén fer divulgació científica sense barreres; té per objectiu apropar la ciència, en general, i l’arqueologia, en particular, a col·lectius habitualment exclosos i oblidats dels programes divulgatius: les persones de la tercera edat, els grups en perill d’exclusió social i aquelles que tenen discapacitat intel·lectual.

El nostre punt de partida és la divulgació científica com a aposta pels valors socials i com a eina d’inclusió social. Per això pretenem crear i potenciar una nova pedagogia, capaç de generar processos educatius integradors.

Centrem la nostra mirada i esforços en fer arribar la ciència i l’arqueologia a “col·lectius oblidats”

Pretenem crear un espai d’interacció entre la divulgació científica i aquests col·lectius oblidats pels programes divulgatius.

Treballem que les activitats desenvolupades per a persones amb discapacitat intel·lectual serveixin de model per a futurs projectes.

Fa uns mesos que treballem amb Down Catalunya fruit d’aquest treball, gràcies a diverses activitats aquest col·lectiu s’ha apropat de forma directa, però també ha participat activament en el món de l’Arqueologia us convido a veure un vídeo i a compartir-ho amb els vostres amics.

Prendre partit vol dir passar a l’acció

Implicar-se i prendre partit vol dir actuar i és per aquest motiu que aquest any que encetem m’implicaré altre cop a la política. Sóc del parer que per obtenir solucions cal trencar amb les creences, ja que les creences moltes vegades actuen com a barrera per emprendre accions trencadores i reaccionaries, Xavier Guix al seu llibre Si no ho crec, no ho veig, ens diu: “Si no som capaços d’imaginar-nos-ho, no serem mai capaços de fer-ho, és més, ni ho intentem perquè fracassarem” cal doncs canviar creences quan sigui necessari.

Si viure vol dir prendre partit, per a mi predre partit vol dir passar a l’acció

Són moments en què cal prendre partit, com diu la Marina Garcés i per això cal lluitar contra les credulitats del nostre temps i el temor i l’oportunisme que les alimenten. Serveixi, doncs, aquesta entrada al dimarts naps per anunciar la meva tornada a la política, sota quina fórmula encara no ho tinc clar.

Presentar-te de la millor manera possible

Davant una oportunitat comercial o per donar a conèixer un servei, per presentar una proposta o esdeveniment; per assistir, a esdeveniments de networking, a les presentacions d’empresa, a les fires, a les accions comercials o fer-ne qualsevol tipus de distribució, la papereria d’empresa segueix sent essencial i de gran importància: jo sempre ho dic posa un flayer a la teva vida,

– És econòmic

– Ajuda a sintetitzar el teu projecte

– Suport comercial i de promoció

Som digitals però al moment del cara a cara oferir un material físic, no voluminós, amb el missatge clar i amb un disseny acurat t’ajudarà a vendre, promocionar o informar allò que vols fer o vedre. Com fer-ho ?


Utilitza i respon les preguntes bàsiques pot semblar una ximpleria però jo he vist flayers de concerts on no posava la data a vegades tenim la informació nostra tan interioritzada que ometem la informació més bàsica.

• Qui ho fa, és a dir qui som, i per descomptat un canal de contacte.
• Per què es fa, l’essència de l’acte o la idea.
• Què es fa, l’acte en si, la idea, el producte o el servei.
• On es fa, és a dir el lloc – si és el cas.
• Quan es fa, la data i l’hora és molt important.


Com a marxant d’idees et proposo fer un flayer, un fulletó per explicar-te i per donar a conèixer el teu projecte d’una manera clara, directa i efectiva gràcies a la col·laboració que tinc amb l’estudi de disseny Sid et proposem la millor solució.

 

al bar

Al bar per palar-hi, per discutir per conversar amb amics, coneguts, “amb la colla”, el bar és aquell espai no formal que et permet dir la teva sense necessitat de comprometre’t públicament.

Al bar per treballar ja sigui en un projecte professional – com avui – o per organitzar un esdeveniment social futbol- festa major, etc. ) , per repassar uns apunts abans d’una reunió i com no per estudiar abans d’uns exàmens finals.

Al bar per lligar, qui no ha quedat a un bar amb una primera cita el bar és un lloc neutre que et permet trencar el gel amb aquella persona que has quedat per primera vegada, el punt de partida per anar al cine, a sopar, a passejar o on sigui que es decideixi anar.

Al bar per llegir, n’hi ha que no són molt aptes per fer-ho però n’hi ha que són ideals, a l’hivern amb una infusió, o una copa de vi fugint del fred o a l’estiu en una terrassa davant del mar amb una canya ben fresca.

Al bar per esperar una reunió, sóc dels que arriba amb 20 minuts d’antelació a les cites i compromisos si aquesta no és en un bar, en busco un a prop i allà tot llegint el diari, consultant les xarxes socials o llegint espero l’hora marcada.

El bar, m’adono, que al llarg de la meva vida sempre ha estat present en l’àmbit personal i professional per plaer o per treball, sol o acompanyat. Al bar per…

mentiders

Un dia com avui es fa necessari reflexionar … sobre la mentida i el mentiders

f 1 1 Afirmació conscient d’una cosa que no respon a la veritat. Dir una mentida, mentides. Això que dius és una mentida, és mentida.

2 dic mentida Expressió amb què hom introdueix una rectificació a allò que acaba de dir. Dic mentida: va fer-ho en Joan, i no pas en Jaume.

3 dir més mentides que el diari (o que una llebre no fa salts) Ésser molt mentider.

4 mentida pietosa Mentida inspirada per la pietat, la compassió.

5 semblar mentida Ésser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprovable, etc., que sembla impossible. Sembla mentida que encara no ho sàpiga. Quina poca responsabilitat: sembla mentida! Encara que sembli mentida, l’han aprovat.

MENTIDER

1 adj i m i f Que té costum de dir mentides

Davant de l’El País i la majoria de premsa espanyola – però també gran part de la catalana- davant C’s, davant el PP, davant els jutges i els fiscals corruptes … Però també davant el govern de la generalitat cal denunciar la mentida i l’engany la primera feta amb premeditació i traïdoria, l’altra-voldria creure- fruit de la innocència o la ceguesa.

Davant aquest escenari cal lluitar i per lluitar contra les credulitats del nostre temps i el temor i l’oportunisme que les alimenten us recomano:

Nova il·lustració radical

Garcés, Marina

Només la formació i la presa de consciència ens farà forts per combatre l’opressor i aquell que ens vol imposar la seva veritat encara que sigui una veritat fonamentada en mentides.

 

 

 

treballar a gust !

Treballar a gust és molt important, he tingut la sort, que llevat d’una vegada, sempre he treballat a gust. És a dir, jo sóc d’aquells que poques vegades em llevo i dic uf… avui haig d’anar a treballar -només em passa dies que ja es preveuen complicats – i per tant em sento un privilegiat.

Treballar és de les pitjors coses que s’han inventat de fet la revolució neolítica poder va aportar alguns avantatges però per mi – i molts d’altres – va ser un desastre, el neolític VA OBLIGAR a treballar. És per això que treballar a gust és un privilegi que per mala sort pocs podem gaudir.

Volem viure per treballar o treballar per viure? Sèneca va dir “ens preocupem més de viure molt que de viure bé, tot i que cadascú té a les seves mans el viure bé, però ningú és amo de viure molt”.

Ara que estan de moda el millennials una de les característiques d’aquesta generació és que a l’hora de treballar, no només miren el sou sinó que ells i per tant les empreses valoren altres coses del fet de treballar: horaris flexibles, treball per objectius, lloc de treball. Etc.

Treballar és una gran desgràcia, una creu que hem d’arrossegar i que per tant a l’hora de fer-ho, hem de fer-ho per gust i no com a una obligació. Busquem, doncs, feines que no siguin exclusivament feines ben remunerares, sinó que busquem feines on podem anar a treballar a gust.

amistat

Ara que en tinc 40 i la maduresa em permet parar un moment per veure que he fet al llarg de la meva vida crec que el més important ha estat cultivar l’amistat: del Port de la Selva, de l’Institut, de la Universitat, de l’Erasmus a Gagliari, de l’estiu, de Figueres, de Sabadell a poc a poc al llarg d’aquests 40 anys he anat teixint amistat amb moltíssima gent, alguns hi són sempre, altres als moments més difícils, altres als moments de diversió …. sempre però i gràcies a ells i a la família avanço cap a una vida millor.

L’amistat és una relació afectiva entre dues persones que no són família, un sentiment convingut amb una altra persona, en què es cerca confiança, consol, amor i respecte. L’amistat és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans tenen a la vida.

A tots vosaltres amics, gràcies. Gràcies per compartir els bons i els mals moments, gràcies per ser un pilar a la vida personal, però moltes vegades també a l’àmbit professional. Va dir Bacon que L’amistat duplica les alegries i divideix les angoixes, per moltes alegries puguem compartir. Gràcies per ser-hi

 

 

Finançament cultural

És evident que no podem substituir els recursos propis ni les aportacions governamentals, però ens calen models alternatius de gestió i fiançament de la cultura. Sembla clar que el mecenatge filantròpic i el patrocini empresarial seran de forma creixent un recurs important, i fins i tot en alguns casos imprescindible pel bon funcionament de les entitats, centres culturals i programacions de festivals i arts escèniques. Com apunt de partida cal ser conscient que el model i les fonts de finançament condicionen el contingut de les propostes, tant en el cas de la creació o la interpretació artística, com en la revaloració del patrimoni. I és precisament per això que aquets nous models han fomentar-ne la  transparència, per tal d’evitar entre altres conseqüències un buit en termes d’oferta i demanda culturals.

En primer lloc cal millorar la professionalització del sector cultural i la seva capacitat d’elaborar projectes viables – i no només econòmicament- i amb valor. En segon lloc millorar la comprensió de les necessitats i el funcionament de les empreses donant-los arguments més de tipus emotiu que no pas tècnic. 
En tercer lloc cal promoure projectes culturals vinculats a projectes socials per despertar l’interès social i poder facilitar la captació de més recursos.

La cerca de nous patrocinis i formes de col•laboració empresarial comporta una innovació el sistema de finançament , cal per això, innovar en la pròpia organització per així poder implicar-se en el món empresarial sota uns preceptes comuns i compartits. Al meu entendre només així es podrà potenciar i generar recursos propis amb la voluntat que es reinverteixin en la millora de la gestió dels elements patrimonials. Es fa necessari doncs construir un espai de trobada on iniciar consolidar vincles de confiança entre els sectors cultural i empresarial  per així poder crear les condicions necessàries per tal que els projectes culturals i els centres  culturals accedeixin al finançament i poder donar resposta a les necessitats específiques de cada una de les línies d’activitats i/o centres que formen part del nostre mapa cultural i patrimonial.

Tinc una idea, per on començo ?

Tens una idea de negoci o vols portar a terme un projecte però no saps per on començar? t’ajudo a connectar i a trobar sortides als teus reptes professionals. De forma conjunta posem negre sobre blanc les teves idees a la vegada que les ordenem, prioritzem i les enriquim per mitjà d’aliances estratègiques, comunicació, desenvolupament corporatiu, estratègia & organització d’actes, creació d’espais de diàleg amb possibles grups d’interès, estudis i formació.

Tot això té un preu no?

La primera visita és gratuïta. Jo t’escolto i faig un diagnòstic. El meu mètode és el següent, l’anomeno full en blanc:

Recullo les dades Faig una anàlisi > Et presentació pla d’accions- amb un pressupost –  i tu prens la Decisió.

Com treballem després ?  doncs sota un procés co-creatiu de propostes i validació d’accions

 

Aquesta és la metodlogia que seguirem junts

Les meves alinaces amb personal professional i de referència faran pendre valor a la teva idea poc a poc veuràs com creix i allò que tenies al cap pren forma, és fantàstic.

S’estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana

Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n’enpasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
-¿Per què vens això? -va dir el petit príncep.
-És un gran estalvi de temps -va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S’estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
-¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
-Cadascú fa el que vol…
“Jo”, es va dir el petit príncep, “si tinguès cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquíl·lament cap a una font..”

El petit príncep;  A. De Saint-Exupéry ed. Salamandra pàg. 75

La tecnologia actual i la que ve; segons en diuen, expliquen i ens venen a tord i a dret, ens farà ser més eficients, ens farà obtenir resultats més ràpidament i obtindrem, doncs, més temps. Més temps?, però… Per a què? Em pregunto jo si un minut és un minut 60 segons ). És a dir, hi ha una divergència entre el temps objectiu i la nostra percepció subjectiva del temps i no només amb la quantitat sinó amb la quantitat del temps. Vigilem quina tecnologia o quina aplicació ens venen perquè moltes vegades és superflu i fins i tot contraproduent. Si ens volem ser amos del nostre temps, hem de qüestionar l’imperatiu de la velocitat i democratitzar la creació tecnològica.

De veritat volem pastilles que ens treguin la set per poder estalviar 53 minuts a la setmana? no serà que ens volen fer treballar més o imputar l’eficiència a la tecnologia per estalviar-se part del sou? Pensem-hi.