Estúpid

Estúpid

[1696; del ll. stupĭdus, -a, -um, íd., der. de stupēre ‘estar atordit, ple d’estupor’]

1 adj 1 m i f Molt curt d’enteniment.

2 p ext Que denota molt poc enteniment. Frase estúpida.

2 adj i m i f desp Dit de la persona que molesta, irrita, etc., per la seva manca d’oportunitat, de discreció, per la seva presumpció, etc.

Segur que els estúpids són els altres? Segurament és el més fàcil de pensar. El que és difícil és silenciar el nostre diàleg interior i posar-nos en la pell de l’altre, empatitzar amb l’altre. Per fer això fa falta generositat i intel·ligència emocional. Dit tot això… potser existeixen, els estúpids. El psicòleg i filòsof Lucien Jerphagnon, va intentar estudiar l’estupidesa al llarg de la història. L’autor francès va voler escriure un assaig, que al final es va convertir en una petita col·lecció d’aforismes que ha publicat a Paidós: ¿La estupidez? Veintiocho siglos hablando de ella.

L’estupidesa, diu Jerphagnon, citant Milan Kundera, és una part integrant de la naturalesa humana. Kundera l’anomena idiotesa: «I Com més ens volen fer creure en la seva intel·ligència, més burros ens semblen»

Us en deixo un parell d’exemples:

“Aquel gentilhombre era una de esas inteligencias limitadas, cómodamente instalado entre una inofensiva nulidad todavía capaz de entender y una arrogante estupidez que se niega a aceptar o a conceder nada”

Balzac, Las ilusiones perdidas

“Quien se siente satisfecho de su pensamiento, en el sentido de que no encuentra en él ningún fallo, es un estúpido; dejémoslo tranquilo”

Alain, Proppos, 21 de mayo de 1928

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *