Corrupció excepcional, càstig excepcional?

Lloret de Mar, Sabadell, Barcenas, Pallarols, ITV i tots els que no sabem que actuen a “petita escala”: a les Universitats, als pobles, a les agències públiques etc. Definitivament i per desgràcia es constata que a la Frase Lord Acton té molt de Cert “El Poder tendeix a corrompre; el poder absolut corromp absolutament” cada cop tinc més clar que davant situacions excepcionals com les que vivim la ciutadania hauria d’emprendre mesures excepcionals per “regenerar” la classe política del nostre país.

Malgrat que estic d’acord amb l’editorial del passat diumenge 27 gener del diari ara: hi ha un llarg camí per recórrer en la lluita contra la corrupció, però cap sistema de vigilància pot substituir el compromís cívic ciutadà, el càstig als polítics corruptes hauria de ser excepcional, contundent, implacable i sever.

Maria Antonieta 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun

Maria Antonieta 1778, retrat d’Élisabeth Vigée-Lebrun

El dissabte el carnicer del mercat de Sabadell em va comentar sobre la corrupció: el que em sobte més la xuleria dels imputats quan surten a la televisió. Tornant cap a casa em va venir el cap el cas de Maria antonieta que Va ignorar la crisi financera per la qual travessava el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es concentraven davant el palau de Versalles i va enviar contra elles les seves tropes.

El 13 d’agost de 1792, va ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI, els seus fills i la seva cunyada Elisabet a la Torre del Temple. Va morir executada a la guillotina el dia 16 d’octubre de 1793. En el cas de Maria Antonieta no hi havia corrupció sinó menys preu cap al poble, la mateixa postura que la classe política té vers el poble espanyol i català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *