El mamuts no s’han extingit encara?

(…) els dos mamuts de la política catalana continuen sense afrontar les seves contradiccions i ajornen el que comença a ser inajornable, perquè els reptes que té el país demanen eines de representació que sintonitzin amb els nous debats i els nous corrents de fons de la ciutadania. Potser quan s’hi posin serà tard. Potser ni tan sols serà important pel país.

Així de clar i contundent era Toni Soler a la contra del diari Ara de diumenge respecte a les postures d’Artur Mas i Duran i Lleida: El primer que continua evocant horitzons i viatges a ítaques i el segon que de forma covarda i menys preable córrer cap a Madrid amb els pantalons avall i un pot de vaselina a la mà demanant al govern del PP que presenti una proposta de millora de finançament autonòmic.

Oriol Junqueras dimarts passat a la Cate de Figueres ja ho deia, el procés serà per assolir la independència serà difícil i n’hi hauran que tindran por abans de que els espantin – eh, sr Mas ? – i d’altres que es vendran abans que els vulguin comprar – eh, sr Duran? ­–.

Sr Duran i Lleida i Sr Artur Mas, sembla ser que vostès ja han tirat la tovallola,,, els hi demano si us plau que un cop a la vida siguin valents i que si no es veuen capaços d’estar l’alçada dimiteixin, dimiteixin si us plau, ho facin abans no ens traeixin per enèsima vegada: Si us plau donin pas aquelles persones del seu partit que sí que estan disposades arribar fins al final.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *